Forteleses econòmiques i debilitats ferroviàries

L’Àrea Metropolitana de Barcelona ha multiplicat per 6 el volum d’inversions tecnològiques des de l’any 2015. És una de les conclusions de l'informe de la Cambra de Comerç de Barcelona "La metròpolis de Barcelona. Invertir, treballar i viure, 2024" i que ens consolida com un nucli d’innovació i creació d'empreses a nivell europeu i mundial. Però les fortaleses econòmiques podrien tocar sostre si no s’erradiquen les debilitats que pateix l’AMB. Ens referim a l’accés a l’habitatge, la formació professional i els problemes per connectar els 36 municipis que conformen aquesta regió supramunicipal.

Catalunya ja fa anys que transita de indústria del fum i les xemeneies cap a la de les innovacions tecnològiques. I les dades demostren que aquest camí està sent un èxit. Segons les dades detallades per la directora d’anàlisi econòmica de Cambra de Comerç de Barcelona, Carme Poveda, "Barcelona és la vuitena regió europea en atracció d’inversions".

En concret, l'ecosistema emprenedor de la ciutat ha rebut "6.300 milions de dòlars procedents d'inversors internacionals en els darrers 10 anys", una xifra molt superior a la rebuda en la dècada anterior, 1.000 milions de dòlars entre 2005 i 2014.

Per això, la Metròpolis de Barcelona és un culi d'innovació i emprenedoria. Al llarg del 2023, Catalunya va superar la xifra de les 2.100 Starups, duplicant la xifra del 2016. I atenció, perquè el 87% d'aquestes empreses emergents es localitzen a l'àrea metropolitana de Barcelona.

L'AMB s’ha consolidat, doncs, com un centre d’atracció d’inversions tecnològiques i també de talent. Però a més d'atreure talent, l'informe assenyala la importància d'ajustar l'oferta i la demanda de formació al mercat laboral. De fet, un 22% dels menors de 35 anys estan sobrequalificats per al lloc de treball que ocupen.

I les connexions internacionals han estat clau per assolir aquest creixement però la línia ferroviària urbana es pot convertir en el sostre de les oportunitats econòmiques que presenta l’AMB. Si ho comparem amb Madrid, l’endarreriment és, segons els president de la Cambra, Josep Santacreu, indiscutible. "

"L'endarreriment és enorme, també pel que fa a inversions en carreteres i aeroportuàries", i afegeix Santacreu que "això doble les dificultats per crèixer com a metropoli". De fet, una de les principals dificultats que enfronta l'AMB és la necessitar d'acordar amb 36 administracions com, quan i on invertir els diners públics. Per contra, Madrid es regeix per una única administració.

I malgrat aquest desequilibri territorial, el PIB per càpita l’any 2023 de l’AMB superava el de Madrid. És a dit, que la Metròpolis de Barcelona, de 36 municipis i 3’3 milions d’habitats, presenta un indicador del benestar superior al de la capital de l’Estat. El cap del gabinet d’estudis econòmics de la cambra, Joan Ramon Rovira, explica la comparativa assegurant que "Madrid ja és en sí una metropoli". Per això, cal comparar la capital de l'Estat amb l'AMB, excloent els pobles petits que conformen la resta de Catalunya. Rovira indica que així "la comparativa és simètrica".

Ara bé, el 20% de la població catalana viu en risc de pobresa. Un fet que demostra una baixa redistribució de la riquesa i situa les desigualtats socials com un dels reptes d’aquest lustre.