Nombroses entitats exigeixen que es respectin els drets de les persones amb problemes de salut mental

Segons estudis elaborats darrerament, una de cada quatre persones pateix problemes de salut mental alguna vegada a la vida. És, per tant, un problema global que pateixen moltes persones arreu del món. Però d'altra banda la salut mental acostuma a ser menystinguda, infravalorada, per l'altra part de la societat que no pateix problemes d'aquest tipus. És per això que Salut Mental Catalunya i la federació 'Veus' ham impolsat una campanya que porta el nom de #DretsenSalutMental i que pretén conscienciar al voltant dels drets en salut mental.

Unes dades preocupants

Per donar el tret de sortida a la campanya, aquestes entitats han elaborat un estudi que deixa unes dades preocupants: El 2023 es van registrar a Catalunya 409 casos de vulneracions de drets en salut mental, i en un 60% d’aquests casos les dones han estat les denunciants d’aquest tipus de situació. Aquest informe, que recull 1.066 drets vulnerats i 798 motius de discriminació, apunta l’Administració pública com el principal agent discriminador i l’àmbit sanitari com el principal espai on es produeixen aquestes vulneracions, allà s’hi donen lloc el 42% d’aquestes situacions.

Per analitzar aquestes dades, a 'La Ciutat' hem parlat amb el responsable d'incidència de Salut Mental Catalunya Ivan Cano, i també amb la Lurdes Da Costa, activista en salut mental i un dels molts testimonis directes d'aquestes situacions. Ivan Cano "Les dades parlen epr si soles. En un estat de garanties els numeros son molt sucosos, sabem que son pocs pero no ens podem permetre ni un".

Biaix de gènere

Aquest estudi desvela que el 60% dels que denuncien aquestes vulneracions de drets en salut mental son dones: "En el cas de les dones es mesclen els problemes propis de les afectacions en salut mental i el masclisme. Quan situem que més d'un 70% dels casos d'agressió física son dones es demostra com funciona un sistema patriarcal que impera a tot arreu. Totes les entitats i la societat civil responsable han d'alertar perquè les dades fan evident que és una situació que hem de repensar. El teixit associatiu son els actors principals, i està fallant".

Un testimoni colpidor

A banda de l'Ivan Cano també hem pogut comptar amb la Lurdes da Costa, activista en salut mental, que també ha compartit el seu testimoni directe de vulneració de drets. En el sue cas, es va produïr en l'àmbit sanitari, on tenen lloc el 60% de les vulneracions. La Lurdes ha explicat que ha viscut "moltes vulneracions, des de sobremedicació a ingressos involuntaris, en ocasions tampoc he pogut decidir sobre els anticonceptius que podia utilitzar. El més dur va ser un ingrés on vaig despertar en un centre psiquiàtric i em van tenir lligada uns dies, quan a més tenia fibromialgia. No podia entendre que, encara que vaig intentar morir-me, no entenia per què m'estaven castigant, quan és un acte de tortura. Moltes vegades no és per ser violents, és perquè no molestem. FIns i tot els professionals no tenen en compte aquests problemes. Fins ara no he estat conscient que s'estaven vulnerant els mes drets, estava molt malament i amb 23 pastilles diàries, podria haver denunciat, perquè en tinc proves i informes, però no ho vaig fer. Moltes vegades hi ha por a represàlies si hi ha una recaiguda".

Necessari evolucionar

L'Ivan Cano ha lamentat que "el marc en el que estem és el dels prejudicis, el de la utilització de mètodes de contenció com aquestes corretges que explica la Lurdes. Amb l'adscripció de Catalunya als Quality Rights esperem que tot això millori, hem d'intentar acompanyar les persones amb els seus drets i preferències".