Una nova vida pel canvi climàtic i la fertilitat

El president de l’entitat i des de fa un any també de la Fundació Banc Sabadell, Josep Oliu, ha comparegut aparentment tranquil i fent una única referència irònica sobre la voluntat del BBVA d'adquirir el banc que presideix.

"Se m'ha girat feina", apuntava Oliu seguit d'una rialla que ha contagiat als presents a l'auditori del Welcome Hub del Banc Sabadell a Barcelona. Però aquest dimarts tocava parlar dels premis que atorga any rere la fundació. En investigació biomèdica des del 2006. En matèria de ciències i l’enginyeria des del 2017.

Parlem d’un total de 26 guardonats, sempre menors de 40 anys, que han acabat ocupant carpetes ministerials i direccions de multinacionals. Tot gràcies a investigacions impulsades per un organisme reconegut a nivell nacional.

"Avui en dia, la marca Banc Sabadell és un certificat de qualitat", ha apuntat el màxim dirigent de l'entitat, qui ha recordat els origens d'un banc "de proximitat" i que és la principal font de finançament de les petites i mitjanes empreses.

Els reconeixements

Un reconeixement que enguany s’endú la doctora Elvan Böke, investigadora del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona. Ha rebut el XIX Premi a la investigació Biomèdica pels seus descobriments sobre l'emvelliment dels ovocits.

El seu laboratori, ubicat a Barcelona, estudia com l’ovòcit, la cèl·lula reproductiva de la dona, pot arribar a considerar-se immortal durant dècades fins que s’arriba a una edat avançada. Resoldre aquesta incògnita té un potencial en l’àmbit reproductiu incalculable.

"No coneixem les raons d’un 25% dels problemes de fertilitat que presentem les dones. La majoria d’ells provenen de l’òvul, la resta del funcionament fisiològic és correcte, però encara desconeixem el motiu", apunta Böke, qui espera que en una dècada aquest percentatge es redueixi fins al 10%.

I l’altre premiat és el doctor Manuel Delgado, investigador a l'Institut de Recursos Naturals i Agrobiologia de Sevilla, qui ha rebut el VIII Premi a les Ciència i Enginyeria, pels seus descobriment sobre el sòl, la superfície de la qual depèn el 95% dels nostres aliments i el 60% de les especies que viuen a la Terra.

Ara bé, parlem d’un recurs finit, molt vulnerable al canvi climàtic i que fins al dia d’avui no es protegeix com cal. "Hem de lamentar que els Pacs Naturals protegits no coincideixen amb els punts calents clau per mantenir l'equilibri dels ecosistemes actuals", assegura Delgado.

Per això, el seu laboratori sevillà ha creat el primer Atlas global de punts calents de biodiversitat. El nord de Catalunya n’és un, com també diverses zones de Galicia.

Així doncs, ens trobem davant dues investigacions clau pel futur de la fertilitat i el canvi climàtic.