Mariscal, sí que cal un documental

Hi ha dies que a la ràdio són especials. I és que quan els periodistes tenim l'oportunitat de poder enraonar amb els artistes que han marcat les vides de tantes persones, l'emoció fa acte de presència tota l'estona. Però en Javier Mariscal (València, 9 de febrer del 1950) és expert en oferir la dosi justa de nostàlgia i emoció per, de cop i volta, tombar l'argument i acabar-te parlant del que ell vol i tenint alguna sortida hilarant. És una mena de prestidigitador.

Vols dir que ho tem de fer això?

Mariscal li va dit a la Laura Grande, a qui defineix com una persona "molt intel·ligent amb un gust exquisit": "Vols dir que s'ha de fer un documenal de la meva vida?". I ella tenia la resposta clara. En plena pandèmia de coronavirus, l'equip d'Estrela Audiovisual es van posar en marxa i va començar a rodar els "totals" amb el protagonista de la història. Els totals són els fragments de conversa -en aquest cas amb Mariscal- que acaben filant el relat i que es completen amb documents gràfics de la vida d'un home irrepetible. El documental s'estrenarà el dissabte dia 28 de març del 2026 als Cinemes Verdi de Barcelona.

Cobi, la mascota més genial

La conversa que hem tingut amb en Javier Mariscal, ha estat un viatge per la nostra pròpia història. Hem anat fins al 1992, l'any olímpic en el qual tothom es va posar d'acord per fer realitat un somni. Bé, en Javier diu que va haver-hi moltes discrepàncies i que "està bé que això fos així". Però la ciutadania no les va acabar notant. Mariscal ha recordat els inicis d'aquell procés creatiu, marcat per la proposta inicial de la famosa Gamba del Port Vell que no va convèncer el jurat dels Jocs. La decisió d’orientar-ho tot cap al gos d'atura va canviar la història de la imatge olímpica… i de Barcelona. Se l'estima l'autor i tothom: "En Cobi representa un moment molt màgic per a la ciutat. L'estiu del 1992 va ser una bogeria meravellosa. La gent que ho vam viure ho recordem amb molta emoció". Avui, en Cobi és un símbol universal.

La història comença amb un zero

Un dels moments més especials de la xerrada distesa que hem mantingut anb Mariscal ha arribat quan hem rememorat la creació de la imatge d'Onda Cero. Una feina que ell va entendre des del simbolisme del número 0: "0 és màgic. D’aquí neix tot. Onda Cero és una ràdio que comença de zero, que és infinita, positiva i negativa (referint-se als dos zeros del logotip, un de negre i un de blanc) com el Yin i el Yang". I després ens ha deixat en silenci explicant, com si fos un nen encara, com imaginava la ràdio quan era petit. Només un cap com el seu podia arribar a pensar que a dins de l'aparell de ràdio hi vivien "nans, presentadors i músics en miniatura que actuaven només per a ell". Aquí ens ha trencat d'emoció.

Un home generós

Laura Grande, defineix així la figura de Mariscal: com un home generós. "I això diu molt d'un ésser humà", recorda la directora de 'Mariscal. La alegría de vivir'. Aquesta periodista diu que s'ha quedat impactada de l'empenta que té aquest artista immens al qual tots els col·legues respecten i glossen amb paraules precioses. Grande, és així de clara: "en Xavi, és un geni". La cinta recorre la seva trajectòria des de la dictadura fins a l’era digital, passant per la revolució del còmic, l’explosió del disseny i les seves moltes aventures creatives. Mariscal ha estat intel·ligent com sempre en aquesta xerrada radiofònica. I, a més, ha vingut a passar-s'ho bé. Tan de bo el seu cervell sigui donat a la ciència.