En Marc, un cambrer amb síndrome de Down: "M'encanta la meva feina"

L’atur no afecta de la mateixa manera tots els col·lectius de la societat. N’hi ha que, tradicionalment, han estat exclosos del mercat laboral, com les persones amb discapacitat. A final de l’any passat, representaven el 6% del total d’aturats. Afortunadament, existeixen diverses iniciatives per revertir aquesta situació. N’és un exemple el programa ‘Incorpora’, de la Fundació La Caixa, que aquest any ha donat feina a 2.500 persones a Catalunya. Coincidint amb el Dia Mundial de la Discapacitat, a Onda Cero hem parlat d'un cas d’èxit.

En Marc Rueda és un noi de 26 anys que té síndrome de Down. A diferència del que passa amb la majoria de nens petits, ell no va créixer pensant que seria astronauta o futbolista. Tampoc mestre o fuster. Simplement no s’ho plantejava, potser perquè, en el seu dia a dia, no veia persones amb síndrome de Down treballant. I, sense referents, és més difícil tenir somnis. Sigui com sigui, en Marc va tenir una primera experiència laboral com a administratiu. Ho feia bé, però enyorava el que més li agrada: estar en contacte amb la gent. Per això, estava clar que havia de treballar de cara al públic. Dit i fet, des de fa dos anys i mig, és cambrer al restaurant Gallito de la Barceloneta.

"La Fundació Catalana de Síndrome de Down em va ajudar a tenir la feina que tinc ara, i m'encanta", assegura en Marc, amb un somriure a la cara. A l'entitat de la qual parla, que col·labora en el programa ‘Incorpora’, van tenir molt en compte les qualitats i preferències del Marc, perquè un dels objectius que persegueixen és que les persones amb discapacitat tinguin una vida autònoma i feliç.

"El que no es veu no surt a la foto. Els hem de veure i els hem de posar en valor, en primera fila. Han de ser els primers a parlar del que fan, hem de comptar amb ells de veritat i preguntar quin és el seu punt de vista, com faríem amb qualsevol altra persona", remarca Merche Martín, la prospectora laboral de la fundació.

Treballadors valuosos

Incorporar les persones amb discapacitat al mercat laboral no s’ha de veure com un favor o com una mena d’obra benèfica. En realitat és una manera de fer més divers i inclusiu un negoci i, per tant, d’aportar-hi riquesa. Ho té molt clar el director del restaurant Gallito, Willy Bella, que està molt content de comptar amb un jove com en Marc, que té la simpatia i el talent necessaris per servir taules, enfrontar-se a preguntes de turistes en anglès o en italià i, fins i tot, fer còctels de primera. "L'altre dia va venir el responsable d'una de les cocteleries més conegudes de Barcelona i va veure com el Marc preparava uns còctels. Se'l va quedar observant i em va dir: «Brutal»", assegura Bella.

El que no es veu no existeix i, per això, els clients se sorprenen de veure un noi amb síndrome de Down fent bé la seva feina. L'objectiu, doncs, és que en Marc deixi de ser una excepció. I potser ell mateix, des de la barra del Gallito, serà per a alguns nens la inspiració que ell no va tenir de petit.