Illa reivindica el paper del PSC en l’amnistia i topa l'independentisme
Els independentistes acusen el president de voler-se apropiar d’una llei que abans rebutjava, mentre el PP carrega contra la seva dependència del bloc sobiranista
Barcelona |
La llei d’amnistia ha centrat bona part de la sessió de control al president de la Generalitat aquest dimarts al Parlament. Junts i ERC han retret a Salvador Illa que intenti atribuir-se el mèrit de l’aplicació de la norma després que el Tribunal Suprem hagi decidit aplicar-la a diversos líders del procés, mentre que el cap de l’executiu ha defensat que sense els vots del PSC al Congrés la llei no hauria prosperat.
Des de les files independentistes, tant Junts com Esquerra han celebrat el retorn dels drets polítics dels dirigents afectats per les causes judicials derivades del procés, però han criticat que Illa hagi canviat de posicionament respecte a l’amnistia. La presidenta del grup de Junts, Mònica Sales, ha retret al president que inicialment s’hi oposés i que ara "es vulgui penjar la medalla". En la mateixa línia, el president del grup parlamentari d’ERC, Josep Maria Jové, ha qüestionat que els socialistes intentin capitalitzar una llei que va acabar arribant per la necessitat de Pedro Sánchez d’obtenir els suports parlamentaris necessaris per a la investidura.
Illa ha replicat que la norma no existiria sense el suport dels diputats socialistes i dels Comuns al Congrés, i ha defensat que la seva aprovació va ser possible gràcies a una majoria progressista. El president també ha advertit que l’amnistia no hauria tirat endavant en un escenari amb un govern del PP i Vox.
Precisament el líder del PP al Parlament, Alejandro Fernández, ha aprofitat el debat per acusar el PSC de mantenir-se subordinat als interessos de l’independentisme. Fernández ha assegurat que Catalunya només ha millorat per als partits sobiranistes i ha acusat Illa de col·lapsar els serveis públics. El dirigent popular s’ha mostrat convençut que una eventual caiguda del govern de Pedro Sánchez acabaria afectant també l’estabilitat de l’executiu català, posant en dubte el compliment dels acords d’investidura amb ERC i els Comuns.