Els rostres dels Cinemes Bosque
A la secció ‘Secrets de Barcelona’ en Xavi Casinos ens descobreix els secrets i històries més amagats dels racons de la ciutat, en un recorregut rodejat d’història, misteris i cultura.
Des de l’any 1.907 quatre rostres presideixen la façana dels Cinemes Bosque, a la Rambla del Prat del barri de Gràcia. Qui són aquests rostres representats? Doncs es tracta dels pintors Pablo Picasso i Isidre Nonell, l’escultor Pablo Gargallo i el metge Jacint Raventós, tots ells evidentment en edat molt jove, al voltant de 26 anys, molt abans d’adquirir la popularitat que guanyarien anys més tard.
Va ser l’escultor, Pablo Gargallo, qui aquell any, el 1.907, va rebre l’encàrrec de decorar la façana del que aleshores era un teatre, el Teatre del Bosc. Al rebre l’encàrrec, Gargallo va tenir la idea de representar els rostres dels que aleshores eren principiants en els seus oficis i també els seus companys de batalletes.
Darrere d’aquest encàrrec hi havia l’empresari Josep Valls, que el 1.905 va construir el teatre, que formava part de la finca ‘La Fontana’, on avui dia hi ha el gran cinema. Valls, un habitual del Liceu de Barcelona, va conèixer allà el cap de bombers de la ciutat, que va donar la coincidència que era el pare d’un jove i principiant Pablo Gargallo. Gargallo pare li va parlar del seu fill a Valls, explicant-li que el seu fill s’estava iniciant en l’escultura, el que va fer que l’empresari decidís donar-li una oportunitat i li va demanar que decorés el teatre.
D’aquesta manera, el jove escultor es va inspirar en els seus amics i va decidir immortalitzar-los als medallons que decoraven la cara de l’edifici, representant-ne dos del món de l’art i un de l’àmbit de la medicina, amb un Jacint Raventós que en un futur dirigiria l’Hospital de Sant Pau i el Dispensari Antituberculós.
Gargallo rebria més tard un segon encàrrec de Valls. Amb molta més experiència en l’escultura, va fer quatre representacions dedicades a la dansa, la música, la comèdia i la tragèdia, escultures que serien destruïdes durant la dictadura de Primo de Rivera a petició de la seva dona, que considerava que aquelles representacions eren inmorals.