Els medicaments nous contra el càncer poden trigar més de dos anys a arribar als pacients

‘Càncer’ és, segurament, una de les paraules que fa més por del nostre vocabulari. Aquesta malaltia -que, en realitat, en són moltes- va ser la primera causa de mort a Espanya l’any passat. Precisament, un dels reptes que es marquen els experts en la matèria és aconseguir que ‘càncer’ deixi de ser un sinònim de ‘mort’. En aquest repte, han de ser claus la detecció precoç i la prevenció, dos conceptes estretament lligats a la investigació. Però també cal un compromís de les institucions per agilitzar la disponibilitat de nous tractaments, ja que, actualment, a Espanya poden passar més de dos anys des que s'autoritza un fàrmac fins que es posa a disposició dels pacients.

Aquestes són algunes de les conclusions de la taula rodona que s’ha fet aquest dijous a Barcelona sobre el futur del càncer d’aquí a deu anys. La trobada ha estat organitzada per MEDSIR, una companyia fundada per científics experts en oncologia. Davant la pregunta de quina serà la situació del càncer el 2034, tot i que els experts somien amb un món sense la malaltia, coincideixen a donar una resposta més realista. Admeten que cada cop hi ha més incidència del càncer a nivell global. D’una banda, això passa per l’augment de l’esperança de vida: el càncer no deixa de ser una degeneració de les cèl·lules i, per tant, com més grans ens fem, més probable és que tinguem un tumor. Però alerten que aquest no és l’únic factor: l’exposició a tòxics i altres circumstàncies estan fent augmentar els casos de càncer també entre persones joves.

Lluny de caure en l’alarmisme, cal pensar en les possibles solucions. La més important és el diagnòstic precoç. "El diagnòstic precoç està evolucionant en molts tumors, tenim l'exemple de les mamografies en el càncer de mama. Probablement això canviarà en els pròxims anys: la forma d'avançar-nos gràcies a noves tecnologies", explica el doctor Antonio Llombart, cap del Departament d’Oncologia Mèdica a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida.

Diferències entre comunitats autònomes

Si bé és difícil imaginar un món sense càncer, no és tan esbojarrat imaginar un futur en què els pacients de càncer puguin conviure amb la malaltia: viure més anys i amb més qualitat de vida, aquest seria un dels reptes. I aquí és clau la recerca científica. El doctor Llombart destaca que, a parer seu, Espanya és un dels països on els pacients tenen més bona predisposició a participar en assajos clínics i sotmetre’s a nous tractaments.

Ara bé, sovint l’administració no ho posa fàcil. Ho sap prou bé Pilar Fernández, presidenta de l’Associació Espanyola de Càncer de Mama Metastàtic: "No tot el que s'aprova a Espanya arriba a totes les comunitats autònomes. Un cop un medicament ha estat autoritzat, pot passar que una comunitat decideixi finançar-lo i una altra no. I, dins de la mateixa comunitat, hi pot haver hospitals que el financin i d'altres que no. Ens sembla molt greu que un pacient pugui viure o morir en funció de la comunitat on resideixi o de l'hospital on l'atenguin".

En aquest sentit, el missatge que envien al Ministeri de Sanitat és clar. D’una banda, cal agilitzar els processos d’aprovació de nous tractaments, perquè, malgrat que els tempos de la recerca científica sempre són lents, per als malalts, cada minut compta. I de l’altra, cal facilitar l’accés de tots els pacients a medicaments i solucions innovadores.