Els algoritmes de les xarxes socials fomenten estereotips físics
L’anunci d’Instagram de fer els comptes de menors d’edat privats és insuficient per mantenir-los fora de perill
Els social media generen addicció al contingut i a les notificacions constants
Per a la prevenció de conductes de risc és clau l’acompanyament parental
La xarxa social Instagram ha iniciat un canvi significatiu en la privacitat dels menors, fent que els comptes d’aquests siguin privats per defecte. Tot i ser un pas positiu, experts com Ferran Lalueza adverteixen que aquesta mesura és només l’inici i que no garanteix una protecció real davant els riscos de les xarxes socials. "El control total no existeix. El moment en què comparteixes contingut a internet, ja no tens el control sobre aquest", subratlla Lalueza, investigador i professor de la UOC, al programa Nits de ràdio, d’Onda cero catalunya.
Un dels problemes que limita aquesta mesura és que els adolescents poden mentir sobre la seva edat en el moment de registrar-se, la qual cosa deixa fora de protecció els menors que, falsament, es registrin com a majors d'edat. Lalueza adverteix: "Els adolescents no sempre reconeixen ser adolescents quan creen un compte a Instagram, i a partir d’aquí tota la resta ja no funciona". A més, encara que el perfil sigui privat, el menor pot acceptar persones al seu cercle de confiança que podrien divulgar el contingut compartit.
Segons Lalueza, els adolescents estan immersos en una "moneda de canvi" per la qual la popularitat es mesura en likes i seguidors, un sistema que fomenta l'individualisme i la necessitat de mostrar-se constantment per rebre reconeixement. Això els aboca a una “sexualització fora d'hora” i a una reducció de la pròpia imatge als criteris físics, una realitat que pot portar a molts joves a mostrar-se més del que voldrien per augmentar la seva visibilitat.
Un recent informe intern de TikTok revela que els algoritmes d’aquesta xarxa social potencien els usuaris que s'ajusten a cànons físics establerts, relegant els que no hi encaixen a una menor visibilitat. Això fa que els adolescents es vegin pressionats a seguir uns patrons estètics per no ser ignorats en aquestes plataformes. "És maquiavèlic", afirma Lalueza, que destaca que aquests algoritmes contribueixen a una societat on els valors superficials prevalen sobre altres qualitats.
Les xarxes estan dissenyades per enganxar l'usuari. L'addicció a l’scrolling infinit i les notificacions incessants fan que els adolescents passin més de 71 minuts diaris a Instagram, segons dades recents. "Les xarxes tenen l'habilitat de detectar què ens agrada i alimentar-nos-ho sense aturador", apunta Lalueza. Aquesta constant alimentació digital deixa els joves atrapats en un cicle de consum de continguts sense pausa.
Per Lalueza, la clau està en l’educació i el control supervisat dels menors, amb una estratègia de "no prohibir, sinó acompanyar". Parla de la importància de crear consciència sobre què compartir i com fer-ho, una tasca que cal iniciar en edats primerenques. La implicació dels pares en aquest procés de selecció de continguts ajuda els joves a entendre els límits de la privacitat i els perills d’una exposició sense filtres en xarxes.