Barcelona |
La crisi d’habitatge s’ha convertit en un dels principals reptes socials i econòmics de Catalunya. Amb els preus del lloguer disparats, un mercat de compra inaccessible per a milers de famílies i un parc d’habitatge social molt per sota de les necessitats reals, les administracions busquen fórmules per revertir una situació que ja condiciona projectes de vida, moviments demogràfics i fins i tot l’índex de natalitat.
Aquest dilluns, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) presenta un document amb més de cinquanta mesures per contribuir a revertir aquest dèficit estructural. Un treball coordinat pel doctor arquitecte Eduardo Rodríguez Villascusa, amb qui hem conversat al programa La Ciutat. Aquesta institució arquitectònica aposta per donar un pes major a l’habitatge protegit en règim de compra. Rodríguez Villescusa ho veu com una seguretat de cara a la jubilació i una inversió a llarg termini.
Les xifres són contundents. Segons aquest estudi, a Catalunya hi ha 1,4 milions de persones que no disposen d’un habitatge propi. Per això, el dèficit acumulat és de 434mil habitatges, molt per sobre dels objectius fixats per la Generalitat. El pla del govern preveu 50.000 nous pisos de lloguer social en una primera fase i 300.000 a mitjà i llarg termini, però encara faltaria construir-ne 134.000 més per cobrir el desajust real.
En els últims mesos han aparegut nous actors disposats a arremangar-se per afrontar aquest problema. Un dels més significatius és l’Església catalana, que prepara un acord amb el Govern per cedir béns immobles destinats a habitatge social. A Tarragona, el model ja funciona: l’arquebisbat fa anys que cedeix pisos a Càritas.