La reanimació cardiopulmonar ha de ser brusca, inesperada i potencialment reversible.

Des del punt de vista clínic, l’aturada cardiorespiratòria es defineix com la interrupció de l’activitat mecànica del cor i de la respiració espontània. Precisa, a més, de tres qualitats essencials perquè sigui considerada com a tal: la interrupció ha de ser brusca, inesperada i potencialment reversible. En el moment precís en que es produeix una aturada resulta difícil plantejar-se la decisió com un dilema moral, perquè per a aquelles persones que ho presencien l’opció de no reanimar va inexorablement lligada a la mort. La decisió fàcil, instintiva i, en principi, empàtica és reanimar, però cal qüestionar-se si èticament és el més responsable. Ens ho explica el Dr. Bernabé Robles del Olmo, Neuròleg del Parc Sanitari Sant Joan de Deu, President del Comitè d’Ètica Assistencial i Membre del Comitè de Bioètica de Catalunya.