Un any fugint de les bombes

La guerra li ha estroncat la vida a l'Alèsia. Vivia feliçment amb la seva família a Dnipró, una ciutat situada al centre del país. Feia reportatges fotogràfics i audiovisuals en casaments i esdeveniments festius i tenia un negoci propi. Poques setmanes després de l'inici de la guerra, va marxar amb la seva millor amiga, amb la qual es coneixen des de fa deu anys. La fugida va ser un periple en tren des de la seva ciutat fins a Polònia, on van agafar un autobús fins a Catalunya.

La decisió de marxar d'Ucraïna va ser complicada de prendre perquè va haver de deixar la mare, a qui els problemes de salut li van impedir fugir, i també al seu marit i al seu pare, condemnats com a homes a quedar-se al país.

Tot just aquesta setmana, s'han instal·lat amb la seva amiga i els respectius fills en un habitatge al Vendrell. Des de la seva arribada, han viscut en un allotjament d'emergència, en un establiment hoteler a Coma-ruga.

Alèsia remarca que es senten ben rebuts i acollits per part de la ciutadania però que estan esperant que s'acabi la guerra per poder tornar a casa. Tot i que és conscient que el país s'ha de reconstruir de cap a peus, es mostra optimista amb el futur.

CREU ROJA

Des de l'inici de la guerra fins a l'actualitat, Creu Roja ha atès més de 2.800 persones ucraïneses desplaçades a Tarragona, l'Ebre i el Baix Penedès. Actualment, n'atén 566, que es troben en dife-rents fases del programa de refugiats. D'aquestes, un centenar ja es troben en la segona etapa, en la qual s'han pogut emancipar i viure en habitatges de lloguer de forma autònoma, amb el suport de l'entitat.

El perfil majoritari de persones refugiades són dones amb fills a càrrec. També hi ha un gruix significatiu de persones grans i un col·lectiu més reduït amb malalties greus, que necessitaven assistència mèdica.