PINTURES DE SIXENA

El TSJA inadmet la querella de cinc exconsellers de Cultura pel trasllat de les obres de Sixena

L’alt tribunal conclou que la magistrada va actuar legítimament i estudiarà si els querellants van actuar amb abús de dret o mala fe processal

Montse Valls

Barcelona | (Publicado 21.04.2026 13:27 )

Pintures de Sixena al MNAC | Eli Don/ACN

El Tribunal Superior de Justícia d’Aragó (TSJA) ha decidit inadmetre la querella presentada pels exconsellers de Cultura Lluís Puig, Laura Borràs, Ferran Mascarell, Joan Manuel Tresserras i Àngels Ponsa contra la magistrada que va ordenar el trasllat de les obres de Sixena, així com contra el govern aragonès i l’Ajuntament de Vilanova de Sixena.

Els querellants sostenien que càrrecs municipals i del govern aragonès havien induït la jutgessa a executar forçosament la sentència, però el TSJA conclou que la magistrada: “va actuar legítimament donant compliment a l’ordre de jutjar i executar el que s’ha jutjat”.

L’alt tribunal descarta qualsevol indici de prevaricació i rebutja obrir procediment penal.

Possible mala fe processal dels exconsellers

Davant la “falta absoluta de fonament” de la querella, el TSJA anuncia que examinarà si els exconsellers van actuar amb abús de dret o mala fe processal en presentar-la.

A més, el tribunal també desestima la petició de l’Ajuntament de Sixena per iniciar un procediment penal per injúries i calúmnies contra els exconsellers.

La jutgessa va actuar dins la legalitat, segons el TSJA

En la resolució, el tribunal defensa que la magistrada:

  • va actuar legítimament en executar la sentència del 2016

  • va respectar el que estableix la llei d’enjudiciament civil

  • no va cometre cap irregularitat ni delicte

El TSJA insisteix que no hi ha cap element que permeti sostenir les acusacions formulades pels exconsellers.

Què demanava la querella?

Els exconsellers van presentar la querella a finals de març contra la jutgessa Rocío Vargas, el govern aragonès i l’Ajuntament de Sixena. Argumentaven que l’execució forçosa del trasllat podia posar en risc el patrimoni històric i que la decisió responia a una “voluntat política” i no al respecte del principi de legalitat.

Entre les mesures cautelars, demanaven paralitzar qualsevol actuació relacionada amb el trasllat i evitar que es posés en perill el valor jurídic i patrimonial de les pintures.

Els exconsellers sostenien que l’execució forçosa podia comportar la destrucció o alteració greu dels béns culturals.