El debat sobre el finançament

El teixit econòmic català considera insuficient l’acord de finançament entre ERC i PSC

Vuit entitats empresarials i tretze cambres de comerç catalanes reclamen als partits un front comú per millorar el model proposat, que consideren encara lluny de corregir el dèficit fiscal de Catalunya.

Redacción

Barcelona |

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el president de Foment del Treball, Josep Sànchez Llibre, al febrer de 2020 | ACN

El món econòmic i empresarial català ha reaccionat amb escepticisme davant el nou model de finançament autonòmic acordat entre Esquerra Republicana i el PSOE. Les principals organitzacions del país alerten que la proposta no resol les disfuncions estructurals que arrossega Catalunya i insten els partits a continuar negociant per assolir un sistema més just i equilibrat.

Una declaració conjunta per pressionar els partits

La iniciativa l’ha impulsat la Cambra de Comerç de Barcelona, que ha sumat esforços amb el conegut G8 —format per la mateixa Cambra, Foment del Treball, Pimec, el Col·legi d’Economistes i altres entitats de referència— per elaborar una declaració conjunta. El document subratlla que el model pactat “no corregeix les deficiències fiscals actuals” i rebutja el relat d’Esquerra, que presenta l’acord com una renovació profunda del sistema vigent.

Segons les conclusions del text, la proposta “pot ser un punt de partida” i suposa certes millores respecte al model actual, però continua sent insuficient en aspectes clau que caldria desenvolupar.

Crítiques al caràcter no singular i a la manca de garanties

Les entitats signants qüestionen que el model tingui un caràcter realment singular per a Catalunya i alerten que el principi d’ordinalitat —que garanteix que una comunitat no perdi posicions en renda després de la redistribució— no queda assegurat en el futur.

També recorden que els 4.700 milions d’euros addicionals que preveu l’acord només cobreixen una part del deute acumulat per l’infrafinançament crònic, i que el govern espanyol continua sent responsable d’una part substancial d’aquest desequilibri.

Infraestructures insuficients i baixa execució de la inversió estatal

Tot i que no formen part estricta del model de finançament, les entitats aprofiten la declaració per denunciar la baixa execució de la inversió estatal a Catalunya. Segons les dades oficials del 2023, el territori va ser per tercer any consecutiu la comunitat autònoma amb un grau d’execució més baix.

Aquesta situació, afegeixen, té conseqüències directes: infraestructures insuficients per a una població que ha passat de 6 a 8 milions d’habitants en només dues dècades, amb impacte en mobilitat, logística i competitivitat empresarial.