Saps d’on venen el parxís i la oca?

El parxís i la oca són potser dos dels jocs més jugats de la història. Qui més qui menys ha passat hores davant d’aquests taulells sense saber el seu origen. Avui t’ho explicarem.

El parxís

Lluny del que podríem pensar, la història que va originar aquest mític joc de taula és fosca.

Ens traslladem a la India al Segle XVI, on Akbar I el Gran, sobirà del imperi Mogol tenia algun que altre problema en escollir quina donzella del harem havia de passar la nit amb ell. Per solucionar aquest conflicte es va inventar un joc.

Al palau de Fatephur Sikri, hi havia un claustre. El sobirà es va posar al mill i al voltant va pintar caselles. A cada cantonada va posar 4 donzelles i tirant 5 closques de cauri, com si fos un dau, havien d’anar avançant fins arribar al centre.

La màxima puntuació era quan totes les closques queien cap amunt, jugada que s’anomenava pacís, el que va donar origen al nom actual.

Quan les quatre donzelles d’un color arribaven al mig, es convertien en les escollides per passar la nit amb el sobirà.

L'oca

La Oca no te un origen fosc sinó religiós. El joc s’origina a l’antic Egipte i el tauler era una serp on el cos estava partit en caselles. Aquesta serp s’anomenava “mhen” representant la serp que protegeix la barca solar que porta a Ra cap el seu viatge al infra mon.

Aquest tauler tenia en un lateral una oca que a l’antiga Egipte representava el renaixement de l’esperit, la reencarnació. L’objectiu del joc era anar sortejant els obstacles per arribar a reencarnar-nos.

També es van trobar taulers similars a Grècia, fins que arribem més cap a l’Edat Mitjana. El Camino de Santiago comença a ser una ruta de pelegrinatge important i al voltant del 1100 comença a estar protegit pels templaris, que ajudaven als peregrins millorant el camí.

Perquè els peregrins poguessin fer el camí de Santiago l’havien de mantenir amagat i van voler fer com un tauler codificat per seguir-lo, que és el tauler del joc de la oca que els templaris van portar quan venien d’orient, tot amb dibuixos perquè la gent no sabia llegir.

I per què les oques? Doncs bé, només els aristòcretas podien criar oquies, per tant si veies oques, hi havia castell. Això volia dir un lloc segur i per això l’objectiu era arribar d’una oca a un altre, és a dir, anar de castell en castell.

Pel que fa a les 63 caselles, també te la seva explicació, i és que Hipocrates deia que les persones vivien 63 anys, i e l joc també volia fer referència al recorregut que fem a la vida fins arribar al final.