Quina és la realitat dels cuidadors i cuidadores avui dia?
En motiu del Dia Internacional de les Persones Cuidadores hem volgut copsar quin moment de salut atravessa un sector no només invisibilitzat sino també precari i sobretot molt dur. Per fer aquesta radiografia de la situació hem parlat amb la presidenta de l'associació Cuidadors Familiars Marta Torruella.
Avui dia 5 de novembre es celebra el Dia Internacional de les Persones Cuidadores, una jornada que es va celebrar per primera vegada l'any 2014 i que pretén visibilitzar i reivindicar una tasca que fan no només professionals sinó també persones a títol individual que han de cuidar d'un o una familiar que pateix una malaltia o qualsevol tipus de discapacitat. A 'La Ciutat' hem volgut copsar quina és la realitat dels cuidadors avui dia i per això hem parlat amb la Marta Torruella, presidenta de l'associació 'Cuidadors Familiars'.
Reivindicar una tasca dura
Tal i com reivindica Torruella, la de cuidadora "és una figura invisibilitzada 364 dies de l'any i només durant un dia se'n celebra el dia, per això s'ha de reivindicar. També és una bona oportunitat per reivindicar una tasca que és dura i difícil de gestionar, per això fan falta recursos i suport. Les llistes d'espera per entrar en residència o que et concedeixin la dependència son esgotadores, estem parlant d'un any o any i mig d'espera. Les persones grans que son a casa sense que se les pugui atendre estan enclaustrats a casa. Les cuidadores son una figura no reconeguda, per tant no està remunerada, han de seguir treballant fora de casa i seguir tenint cura del familiar, i això comporta un desgast fisic i emocional, t'aïlla socialment, la teva vida privada s'acaba... És un ventall tant gran que la situació és insostenible. Hi ha persones que emmalalteixen tant físicament com emocionalment per cuidar l'altra persona. Durant tot el periode que estàs cuidant et desgasta i una vegada arriba el dol et trobes sola i desamparada i has d'intentar tornar a portar la teva vida en el cas que hagis pogut deixar de treballar per cuidar del teu familiar. La situació és desesperant".
Els grans oblidats
"Hi ha 18.787 persones pendents de plaça en residència i gairebé 6.400 més pendents d'accedir a un centre de dia. Aqui s'ha d'actuar, més enllà de dedicar-li un dia o penjar-se medalles. No volem medalles fum i promeses, el que necessitem son recursos, reforços, ajuda, tant pels familiars com per les persones que cuiden a partir d'ara mateix", reivindica Torruella.
I les xifres sembla que fan evident aquesta necessitat de dedicar més recursos, ja que segons un estudi de l'ACRA Espanya nomes inverteix el 0.96% del pressupost a aquest col·lectiu, i la mitjana europea es d'un 1.55%: "Es va crear una llei de dependència sense pressupostos, i apart de no haver pressupostos s'ha anat retallant, i estem en aquesta situació de llistes d'espera, reconeixement de la dependència... La realitat és que no saps on acudir, vas a l'Ajuntament i potser aconsegueixes un centre de dia públic, com és el nostre cas, però no s'ha fet res més perquè uns es passen la pilota als altres i els que surten perdent son tot el col·lectiu que forma part de la dependència. Hi ha situacions molt dures", lamenta la presidenta de l'associació 'Cuidadors Familiars'.
Formació necessària
El govern català ha reconegut en més d'una ocasió que el sistema sanitari que afecta a les persones cuidadores ha fet fallida. Més enllà de la viabilitat, Torruella creu que "és necessari que es prepari a les persones. No sen's prepara per cuidar, tot t'ho has de fer tú i has de saber com fer-ho, tant l'assistència més a nivell físic com en l'àmbit més psicològic, ajudant emocionalment... Son moltes coses per les que no ens preparen, hauria d'haver una assignatura a les escoles perquè en algún moment som cuidadors o cuidats".
I és que, segons Torruella, "per què allarguem l'esperança de vida si no podem cuidar dels nostres grans? Si allargar una vida va acompanyat d'allargar la qualitat de vida fem-ho, però si serveix perquè acabem tancats en una residència que a més també estan en una situació precària de què serveix? El 2050 1 de cada 3 persones seran més grans de 60 anys, aleshores la pregunta és, si serem una societat depenent, per què no destinem una partida presuspostaria a dotar tot aixo de recursos, valors i ajuts? Hi ha moltes dones que han de cuidar de fills amb diversitat funcional, i estan passant un calvari, no tenen ni transport públic perquè els seus fills es puguin desplaçar. Si tú cuides el pare o la mare ho fas tenint clar que algun dia no hi serà, però si has de cuidar d'algú amb alguna discapacitat poden ser molts anys, aquí s'han de posar més recursos", reclama la presidenta de Cuidadors Familiars.