La participació a les dues del migdia baixa 3 punts i mig respecte el 2019

El 32,1% dels 5,48 milions de catalans i catalanes cridats a les urnes ja han exercit el seu dret a vot a les 14 del migdia. Una dada inferior a la de les darreres municipals, les del 2019. En aquells comicis, la participació fins les 2 del migdia va ser del 35,5%.... per tant, 3 punts percentuals menys en aquests comicis que en els del 2019, quan la participació, d’altra banda, va ser de les més elevades a nivell històric.

Per províncies, la que registra fins ara una major participació és Lleida amb un 33,8% seguida de Tarragona amb un 33,6%, Barcelona amb un 32,8% i finalment Girona, on menys participació s’ha registrat fins al moment, amb un 31,43%.

Una jornada electoral que s’està desenvolupant amb total normalitat segons han informat des del govern de la Generalitat. Només hi ha hagut, segons la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, algun endarreriment i incidències menors com la presència de propaganda electoral en col·legis o algun pany forçat.

Malgrat tot, les 8.946 meses electorals s'han constituït amb normalitat. Unes meses on els ciutadans majors de 18 anys dipositaran el seu vot per a escollir el seu futur alcalde o alcaldessa.

D’aquestes eleccions en sortiran 947 nous ajuntaments, 65 entitats municipals descentralitzades, consells comarcals i també el Consell General de l’Aran.

Barcelona, 3 candidats frec a frec

Barcelona arriba a aquest 28 de maig amb Ada Colau, Jaume Collboni i Xavier Trias gairebé empatats, segons les enquestes. La victòria es decidirà per un grapat de vots i això farà inevitable que el proper govern municipal surti de l'entesa entre dos o més partits.

La campanya ha tingut dos fronts. Per una banda, la pinça entre la candidata a la reelecció, Ada Colau; i l'alcaldable d'Esquerra, Ernest Maragall, que han advertit dels riscos d'un pacte entre Collboni i Trias... agitant l'espantall de la sociovergència. I per l'altra, el front antiColau format pel candidat de Junts, Xavier Trias; i el socialista Jaume Collboni... malgrat haver governat amb ella durant tota la legislatura.

El candidat del PSC ha assegurat que només optarà a ser alcalde si guanya avui i no tanca la porta a entendre's novament amb Barcelona en Comú, ni tampoc amb Trias. L'alcaldable de Junts, mentrestant, tampoc rebutja una entesa amb Collboni ni amb Maragall. Només té una línia vermella: no pactar amb Ada Colau.

Ernest Maragall, que va guanyar fa quatre anys, s'ha acabat despenjant de la terna, però el republicà podria tenir la clau del proper consistori.

Pel que fa a la resta de partits, el PP vol concentrar el vot de la dreta i centre-dreta per barrar el pas a Vox, mentre que Ciutadans i Valents s'hi juguen la supervivència.

Lleida, nova disputa entre Esquerra i el PSC

Lleida encara les eleccions amb una nova disputa entre Esquerra i Partit Socialista, per fer paer en cap a Miquel Pueyo o a Fèlix Larrosa. Una diferència de 81 vots van donar el 2019 l'alcaldia a Pueyo trencant amb 4 dècades de governs socialistes a Lleida, que després de les polèmiques d'aquest mandat volen tornar a governar.

Qüestions com el polígon de Torreblanca, el model comercial, l'alberg de Pardinyes o el porta a porta han generat discrepàncies amb l'oposició i de fet són projectes que caldrà desenvolupar durant el proper mandat.

Per fer-ho possible, les aliances seran clau. Toni Postius, de Junts; Laura Bergés del Comú i Xavi Palau, del Partit Popular, esperen ser decisius per formar govern, mentre Ciutadans confia mantenir-se i CUP, Activem Lleida, Valents i VOX volen obtenir representació

Tarragona, dubtes i certeses en aquest diumenge electoral

Interrogants sobre qui serà la força política més votada: PSC o ERC. Quin resultat tindran partits que poden ser decisius a l'hora de negociar el nou govern: PP, ECP, Junts o la CUP. I un altre dubte: l'entrada o no de VOX al saló de plens tarragoní.

La certesa és queno hi haurà majoria com per que cap partit governi en solitari i amb els resultats que coneguem aquesta nit s'obrirà una ronda de negociacions, on els socialistes intentaran recuperar l'alcaldia, amb el seu candidat, Rubén Viñuales, 4 anys després. I ERC, amb l'actual alcalde, Pau Ricomà, aspira a mantenir el govern.

Els socialistes obren les portes a possibles pactes amb tots els partits a excepció de VOX, CUP i ERC. Els republicans també asseguren que amb els socialistes no pactaran. Aquest ha estat el missatge dels dos partits durant la campanya. En funció dels resultats, veurem si es manté aquesta aposta i quina suma dona la majoria suficient per encarar el futur de Tarragona els propers quatre anys.

Girona, l'única capital catalana en mans de Junts

Junts governa Girona des de l'any 2011 quan Carles Puigdemont va guanyar les eleccions. Els neoconvergents intentaran conservar l'alcaldia de la mà de l'ex consellera Gemma Geis, mentre que el PSC intentarà aprofitar el moment dolç que apunten les enquestes per recuperar un feu històric.

L'actual alcaldessa, Marta Madrenas, de Junts, ha decidit fer un pas al costat després de governar durant els darrers 17 anys. Un relleu que ha suposat una convulsió interna a Junts que ha acabat amb l'aposta de Gemma Geis després de la desfeta al govern català. La prioritat de Geis és conformar un govern independentista. De fet, al darrer mandat Junts ha governat en aliança amb Esquerra Republicana.

Com a principals rivals, Geis tindrà, d'una banda, a Guanyem Girona. El cupaire Lluc Salellas repeteix candidatura després d'aconseguir 6 regidors. Els mateixos que va aconseguir el PSC, que va quedar per darrere per menys de 200 vots. La número 1 dels socialistes a Girona és Sílvia Paneque, que també s'ha fixat com a repte guanyar les eleccions amb l'intent d'impulsar un canvi a Girona. Els socialistes han governat la capital gironina entre 1979 i el 2011.