El nou règim de l'IVA franquiciat: oportunitat o repte per a autònoms i pimes?
Aquells que facturin en principi menys de 85.000 euros estaran exempts d’aplicar l'impost.
Espanya implantarà el 2025 aquesta mesura que emana d'una Directiva europea de 2020.
El que pot semblar un avantatge fiscal podria, però, convertir-se en una limitació del creixement empresarial.
El gener del 2025, Espanya adoptarà finalment el règim de l’IVA franquiciat, basat en la Directiva (UE) 2020/285. Aquesta mesura, que permetrà a autònoms i pimes amb facturacions inferiors a 85.000 euros anuals deixar de presentar declaracions trimestrals i anuals d’IVA, arriba amb retard respecte a la resta de països de la Unió Europea. Segons Jordi Rojas, expert en comptabilitat i fiscalitat i professor de la Facultat de Ciències Socials de Manresa, entrevistat al programa Nits de ràdio, d'Onda Cero Catalunya, "Espanya és gairebé l'únic país de la UE que encara no ha implementat aquest règim".
[Audio disponible en català]
Aquest sistema suposa una simplificació administrativa significativa. Com explica Rojas, "ja no serà necessari presentar el model 303 ni el model 390, i molts negocis podran facturar sense incloure IVA". Això podria traduir-se en preus més competitius, un avantatge especialment rellevant per a sectors de serveis o negocis amb despeses limitades. Cal tenir en compte que aquest règim será voluntari.
Malgrat els beneficis, aquest nou règim no està exempt de reptes. Un dels més destacats és el límit de facturació que determina l’aplicació del règim. "El problema d’acollir-se a aquest sistema és que pot limitar el creixement de l'empresa. Si se supera el límit d'un 10% de facturació, s’ha de canviar al règim general, i això pot estancar moltes petites empreses", adverteix Rojas
Un altre factor clau és la manca de normativa clara a pocs mesos de la seva implementació. "Queden només unes setmanes perquè finalitzi l'any, i molts autònoms encara no tenen prou informació per prendre aquesta decisió tan important", lamenta Rojas. La inseguretat jurídica, afegeix, pot portar a molts petits negocis a mantenir-se en el règim actual davant del dubte.
El nou sistema també pot generar desigualtats competencials dins de la Unió Europea. Segons Rojas, "si Espanya fixa el límit en 85.000 euros però altres països com Grècia el deixen en 10.000, això exclou molts negocis d’aquests avantatges". Aquesta manca d'harmonització podria afectar la competitivitat, especialment en zones de frontera com amb Portugal o França.
Tot i les dificultats inicials, Rojas és optimista: "Encara que el canvi costi, un cop adaptats, segurament els negocis que compleixin els requisits en sortiran beneficiats. És una qüestió d’acabar de resoldre les incerteses i establir una aplicació justa i clara".