Mickey 17
El doctor Manuel Moreno Lupiáñez, professor titular del Departament de Física de la Universitat Politècnica de Catalunya, ens parla de la ciència que hi ha al darrera d’aquesta pel·lícula que encara trobeu en cartellera

26 de abril de 2025
Barcelona |
Mickey Barnes és un membre d'una tripulació enviada al planeta gelat Niflheim per colonitzar-lo. És un “prescindible”, la 17ena rèplica del seu propi cos. Cada cop que mor és tornat a imprimir.
Hi ha qui el considera immortal. Altres ho veuen com una monstruositat sense ànima.
Durant els darrers 9 anys ha realitzat tota mena de tasques perilloses i ha estat el conillet d'índies d'experiments que posen a prova els límits de la resistència humana.
En el transcurs d'una missió de reconeixement, Mickey 17 cau ferit i és abandonat a una mort segura. No obstant, una espècie autòctona de Niflheim el rescata. Quan torna a la base, Mickey 17 topa amb la seva següent rèplica, Mickey 18. Cap dels dos està disposat a ser reciclar, però si algú descobreix que hi ha múltiples Mickeys tots dos seran sacrificats i Mickey 19 mai no veurà la llum.
Aquesta pel·lícula està ambientada entre el 2045 i el 2054. Tot i que falten encara dues dècades per arribar-hi, el doctor Manuel Moreno Lupiáñez no pot garantir que tecnologies com les impressores 3D puguin imprimir un cos humà sencer.
També posa en dubte que es pugui trasplantar la memòria d’un cos a un altre tal i com ho expliquen a la cinta. I és que per emmagatzemar tot el que hi ha en un cervell humà necessitaríem 250 discs durs de 4TB.
Amb tot, com diu el Dr. Moreno Lupiáñez, qui sap on estarem d’aquí a 20 anys.