La llei estatal de l'habitatge arriba a Catalunya
Han estat mesos d’espera però definitivament la llei estatal de l’habitatge entra en vigor a Catalunya el dissabte 16 de febrer
Això marcarà un abans i un després pel que fa el mercat del lloguer a casa nostra
Barcelona |
El ministeri d’Habitatge ha publicat al BOE la petició de la Generalitat de declarar com a zones tensionades 140 municipis Catalans. Això vol dir, d’entrada, que qualsevol nou contracte de lloguer no podrà superar el preu anterior degudament actualitzat. I la primera conseqüència serà la contenció dels preus. I per ara, la vigència de les Zones Tensionades s’allargarà durant els propers 3 anys.
Però hem de parlar d’una publicació per partida doble... Perquè també entrarà en vigor l’índex de referència dels preus dels lloguer. Sempre i quan estiguem parlant d’habitatges de grans tenidors o que siguin llogats per primera vegada des de fa 5 anys.
Aquest casos, però, no són els més habituals, ja que al mercat del lloguer predominen els petits inversors. De totes formes, els Agents de la Propietat Immobiliària ja han calculat les reduccions de preus que suposarà la seva aplicació.
Tal i com indiquen, el càlcul del sistema d'índexs de referència estatal produeix una gran distorsió entre els preus d'oferta comercial existents en el moment de la presentació de l'índex, amb descensos entre el 4% i el 42%, i que la tendència és una reducció mitjana del 20% de les rendes de lloguer.
Lluny de ser un problema, des dels sindicat de Llogateres asseguren que beneficiarà a les famílies catalanes. Alguns experts, però, apunten que els propietaris podrien endurir els requisits alhora d’escollir el llogater. Un fet que, diuen, podria afectar a les persones en situacions vulnerables.
Ara bé, aquesta llei de l’habitatge, l’aplicació d’un topall del preu del lloguer, no és una solució a llarg termini. Segons el catedràtic de la Universitat Josep Maria Raya, "les administracions han fet un diagnòstic equivocat sobre d’on prové l'escassetat d’oferta".
Tot passa per incrementar el parc d’habitatge social. Ara mateix a Espanya se situa al voltant d’un 2%. Per equiparar-nos amb Europa, s’haurien de construir un milió 300mil pisos. O adquirir-los. Tot passa per la despesa que les admnisitracions vulguin destinar a solucionar el problema residencial que colpeja Catalunya i la resta de l’Estat.