Les llegendes urbanes que han marcat generacions: de la nena de la corba a la Vampira del Raval
La secció estiuenca de Pau Merino a La Brúixola d'Estiu repassa algunes de les històries més populars que han alimentat pors, misteris i mites arreu de Catalunya.
Les llegendes urbanes formen part de l'imaginari col·lectiu de moltes generacions. Històries explicades a les escoles, colònies o entre amics que han passat de boca en boca i que, sovint, combinen elements reals amb dosis de misteri i fantasia. A la seva col·laboració a La Brúixola d'Estiu d'Onda Cero Catalunya, Pau Merino recorda algunes de les llegendes més conegudes, com la de l'Hospital del Tòrax de Terrassa, la nena de la corba o les històries vinculades a la ouija i a la misteriosa Verònica, protagonistes de moltes nits de colònies i trobades entre adolescents.
Més enllà dels fantasmes i les aparicions, Merino destaca que moltes d'aquestes narratives neixen per explicar fets reals, accidents o situacions desconegudes, que amb el temps acaben transformant-se en relats populars carregats de simbolisme i por. La història més destacada és la de la coneguda Vampira del Raval, Enriqueta Martí. Durant dècades va ser presentada com una assassina que segrestava infants per elaborar remeis miraculosos, però investigacions posteriors han qüestionat bona part d'aquest relat i apunten que la seva figura va ser amplificada per la premsa sensacionalista de l'època. Segons explica, el cas mostra com algunes llegendes poden servir per alimentar pors col·lectives o fins i tot ocultar problemes socials molt més profunds.
Malgrat els dubtes sobre molts aspectes de la seva història, la figura d'Enriqueta Martí continua sent una de les llegendes urbanes més conegudes de Barcelona. La secció reivindica el paper de les llegendes com a elements de memòria popular i identitat col·lectiva, capaços de sobreviure al pas del temps i continuar despertant curiositat generació rere generació.