El 25 d’abril del 1400 un ciutadà de Barcelona va cedir una estàtua de l’arcàngel sant Rafael amb tres condicions: que no es mogués mai de lloc, que el seu nom quedés a l’anonimat i que l’estàtua es situés a l’interior o a l’exterior de l’edifici.
Només en una ocasió aquestes tres condicions van estar en risc.
A mitjans del S.XIX, quan es va preveure la desaparició de la façana històrica per reformar l’edifici l’estàtua va corre perill. Finalment la pressió dels ciutadans va fer que es reformés el projecte i tot i quedar una mica malament, es va salvar a l’arcàngel.
I és que una llegenda que corria per la ciutat assegurava que si l’arcàngel desapareixia, també ho faria Barcelona.