L'amor al turista o la mort al ciutadà

Catalunya ja es troba immersa en un estiu que es preveu de rècord... Després de viure un maig històric superant la xifra dels 2 milions de visitants estrangers. Però més enllà de l’impacte econòmic que puguin aportar, la convivència en molts municipis de la província de Barcelona està en entredit.

Les administracions ja s’han posat a treballar per revertir la situació aprofitant la riquesa territorial de comarques com el Maresme o el Garraf. Mentrestant, el malestar dels veïns es manté com un problema estructural per resoldre.

La massificació incontrolada

Catalunya ha rebut en els primers 5 mesos de l’any 7 milions de turistes i la seva porta d’entrada no és altra que Barcelona, que conviu amb la massificació. Un fenomen que influeix en l’increment dels preus de l’habitatge, entre d’altres. De fet, segons el darrer informe proporcionat per l’Ajuntament, el 30% dels barcelonins opinen que el turisme perjudica la ciutat. Una xifra creixent i que preocupa les administracions. "La ciutat de Barcelona té el repte de controlar la seva situació turística per evitar un conflicte social entre els residents i els visitants", apunta a Onda Cero Soledad Bravo, gerent de Turisme de la Diputació de Barcelona.

Però aquesta realitat també assola altres localitats històricament turístiques com Sitges, ubicada al Garraf. Segons les darreres dades publicades, la ciutat, d’uns 32.000 habitants, rep a l’any fins a 3 milions de visitants. La seva alcaldessa, Aurora Carbonell, assegura a aquest mitjà que "si el volum de turistes segueix creixent la situació serà insostenible".

I avui, el principal repte que té la província de Barcelona és aprendre a gestionar el turisme.

Descentralitzar el turisme

La Diputació de Barcelona ja treballa en una estratègia conjunta amb les comarques de la província per promocionar territoris fins ara desconeguts pel turista estranger.

Una estratègia que sembla funcionar perquè la presència del turista estranger el 2023 va créixer un 28% a les comarques barcelonines, excloent la capital. I el Maresme va ser el destí més escollit. Carme Ponsa, presidenta del Consorci de Turisme de la comarca, diu que és "per la proximitat que tenim amb Barcelona però també per la nostra oferta gastronòmica, de senderisme, cicloturisme, cultural, etc...".

Promocionar altres comarques permet descentralitzar el turisme, però també repartir de forma equitativa la riquesa que genera. De fet, la meitat dels visitants no havien estat mai en el municipi on es van allotjar. I estan repetint, perquè les dades el mes de maig van superar les del 2023. "El volum de turistes ha augmentat un 8% i la previsió és de viure un estiu molt positiu per sector", agefeix Ponsa.

A mig camí

Però des de l’ens supramunicipal son conscients que cal treballar en un nou pla territorial per garantir els serveis públics a la ciutadania durant tot l’any. "Hem de garantir des de la política pública el serveis mínims que s'ofereixen, com la neteja o la seguretat, també en el moment quan es redobla la població", emfatitza Bravo.

L’alcaldessa de Sitges assegura que amb el seu pressupost no té marge de maniobra per incrementar la seguretat i els serveis de neteja. Amb mesos on reben pics de fins a 800.000 visitants, la percepció de malestar és inevitable. "Imaginat un veí, que paga els seus impostos i que treballa a Barcelona. Del turista que ve no rep absolutament res".

Per poder combatre la massificació, reclama, entre d’altres, que la taxa turística la rebin de forma íntegra els municipis. Avui en dia, recapten la meitat.