Una investigadora catalana treballa en una nova via per atacar el càncer activant els macròfags

Una investigadora catalana de 32 anys participa a Boston en una recerca que explora una nova via per combatre el càncer: activar els macròfags, unes cèl·lules del sistema immunitari que poden identificar i eliminar altres cèl·lules, perquè ataquin específicament els tumors. Carlota Pagès, originària de Banyoles i formada en Biologia a la Universitat de Barcelona i al Vall d’Hebron, treballa en un laboratori vinculat a la Universitat de Harvard. La investigació l’ha dut a terme juntament amb un investigador brasiler i se centra en el desenvolupament de noves combinacions d’anticossos.

Activar les defenses contra el tumor

Els macròfags tenen un paper important en la defensa de l’organisme, però també poden actuar de manera negativa dins d’un tumor. Segons ha explicat Pagès, són cèl·lules molt plàstiques, capaces de comportar-se de manera antitumoral o protumoral en funció de les senyals que reben.

La investigadora explica que l’objectiu és aconseguir que aquestes cèl·lules “entenguin que han d’anar a atacar” el tumor mitjançant anticossos específics.

L’equip ha analitzat entre 300 i 400 anticossos per identificar quins s’uneixen millor a les cèl·lules tumorals i poden activar amb més eficàcia els macròfags.

Una doble identificació per reduir els efectes secundaris

Un dels elements més innovadors de la recerca és l’ús d’anticossos capaços de reconèixer dues característiques diferents d’un mateix tumor. Aquesta doble identificació permet augmentar la precisió del tractament i reduir el risc que ataqui cèl·lules sanes.

Carlota Pagès ha explicat que els anticossos que només detecten una proteïna poden unir-se també a altres cèl·lules, com els glòbuls vermells, i provocar efectes secundaris com l’anèmia. En canvi, quan es reconeixen dues proteïnes diferents del tumor, “dirigeixes la teràpia per anar només al tumor”.

Resultats en models de limfoma

La tècnica s’ha estudiat fins ara en models de limfoma sistèmic i de limfoma cerebral. L’equip també està aplicant la mateixa estratègia en càncers de pulmó, mama, pàncrees i còlon.

De moment, els resultats corresponen a models animals i encara no s’han iniciat els assajos clínics en humans. El pròxim objectiu és aconseguir finançament per poder avançar cap a aquesta fase.

La investigadora recorda que abans d’arribar als hospitals cal demostrar que el tractament és segur i no tòxic per a les persones. La primera fase dels assajos pot durar aproximadament un any, però comprovar si la teràpia redueix els tumors i beneficia els pacients pot requerir diversos anys.

El paper del finançament privat

Pagès també ha destacat la importància de la filantropia en la recerca biomèdica als Estats Units. Segons ha explicat, aproximadament el 80% del finançament del seu projecte prové d’aportacions privades, mentre que el 20% restant prové del govern i d’altres fonts.

La investigadora considera que la formació rebuda a Catalunya li ha proporcionat una bona base per desenvolupar la seva feina als Estats Units. “A Catalunya hi ha molta qualitat”, ha assegurat, tot i reconèixer que sovint els investigadors marxen a altres països per trobar més recursos.

La seva motivació per investigar el limfoma també té un component personal. El seu avi va morir d’aquesta malaltia quan ella era petita, un fet que la va influir a l’hora d’escollir la seva especialitat.