El govern català reclamarà els municipis elaborar un mapa dels indrets inundables
Avui a 'La Ciutat' hem parlat de les zones inundables que hi ha a Catalunya. I és que, arràn de la darrera DANA que tant impacte ha tingut a terres valencianes, el govern de Catalunya exigirà a tots els municipis del territori que facin o actualitzin un plà de protecció civil en un termini de dos anys. A més, algunes entitats ecologistes i de diferents àmbits han reclamat que es tingui especial cura amb les poblacions inundables del territori, eliminant infraestructures que ocupin espais fluvials i fins i tot aturant projectes que tinguin previst ocupar aquestes zones. Hem analitzat la situació i la conveniència d'aquesta iniciativa amb la Annelies Broekman, investigadora del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).
Després de la DANA, el govern català pensa en preparar el territori per eventuals fenòmens meteorològics adversos. Per això, exigirà a tots els municipis de Catalunya que facin o actualitzin un plà de protecció civil en un termini màxim de dos anys. Un procés en el qual es revisaràn tant les activitats econòmiques com residencials en zones inundables. L'Agència Catalana de l'Aigua serà l'encarregada d'actualitzar els mapes de risc d'aquestes zones inundables i identificar zones vulnerables. A 'La Ciutat' hem parlat amb la investigadora del CREAF Annelies Broekman.
Molta feina per fer
Broekman deixa clar que, després de l'experiència de la DANA, "tenim molt marge de millora, com s'ha fet evident. Els mapes de perillositat i inundacions existeixen des de fa temps. On hi ha marge de millora és en quant a l'aplicació d'aquests càlculs o altres aspectes tècnics. Sempre es pot millorar però no és que no tinguem informació, la informacio és molt important i la tenim sobre la taula, així que segurament es pot millorar, a banda de la manera amb la que utilitzem la informació, la gestió d'aquests riscos, necessitem plans d'emergència. D'una banda hem d'intentar treure tota infraestructura que ha invadit espais fluvials, que no és poca, i avaluar com podem tornar al riu l'espai que necessita per funcionar. Les inundacions tenen una funció important pel funcionament del mateix sistema, el que necessitem és recuperar aquests funcions, i la població que es troba en aquestes zones de risc hem d'avaluar com es poden reduïr els riscos. En alguns s'hauran de treure les infraestructures i en d'altres adaptar. S'ha d'avaluar la resposta als fenòmens extrems. El canvi climàtic incrementarà els episodis d'inundacions en la seva intensitat i freqüència. Celebrem la revisió de la realitat de cadascún d'aquests municipis perquè moltes vegades existeix legislació i informació que no s'han tingut en compte fins ara en la presa de decisió. La informació que tenim l'hem de fer servir millor i garantir que s'implementi la legislacio que ja hi ha".
Respectar la natura i les persones
Organitzacions com 'Ecologistes en Acció' han demanat suspendre planificacions urbanistiques que estiguin en zones de risc d'inundació i fins i tot expropiar. Una proposta amb la que Broekman es mostra "totalment d'acord, no hi ha una altra opció. El primer que podem fer és no seguir fent les coses malament prenent decisions perilloses per la població. Hi ha molts projectes que segueixen invaint els espais naturals i fent malbé el funcionament de les conques, doncs el primer seria una moratòria de qualevol projecte en zones sensibles que calen preservar. El primer que s'ha de fer és no fer malbé, després restaurar les zones que siguin mes fàcils de restaurar, hi ha zones que podriem rescatar en intervencions de protecció, de gestio especial per preservar la seva funcionalitat i després quan ja hem invaït i no es pot evitar, hauriem de treure moltes infraestructures de l'espai fluvial. Es necessitarà una nova legislació i protocols, i sobretot espais de diàleg amb el territori, perquè s'han de gestionar amb la gent, i en molts casos han fallat els sistemes superiors per donar suport als municipis. En d'altres casos tot el contrari, existeixen plans supralocals que a nivell local no s'han posat en pràctica, totes les administracions tenen responsabilitat en això, pero no es pot transformar un territori sense el protagonisme de les persones que hi viuen, perquè son elles les que han de gestionar la convivència amb les forces de la natura. Hem de transformar la manera de viure amb el territori i pensar en com es pot beneficiar les persones. Hem de fer una passa endavant per tenir en compte el territori i la natura".
Actualitzar-se
"He vist que hi ha polèmica vers infraestructures hidràuliques a Valencia, que el govern suposadament havia reduit infraestructures. Es mentida. A València no s'han tirat preses ni tornat espai al riu. Hi ha molts estudis que han demostrat les limitacions de les infraestructures, no podem seguir amb una enginyeria de fa dos segles, s'ha innovar a nivell tècnic. Les infraestructures es dibuixen a base de condicions de referència, i aquestes condicions han canviat, per tant, necessitem estudiar el territori amb una mirada integral i anar basant la nostra ocupació del sòl aprofitant al màxim el funcionament natural, perquè aquest sí que dona molt marge per gestionar situacions incertes i extremes", afirma Broekman.
A l'hora de parlar sobre la particularitat de Catalunya a nivell geogràfica, la investigadora de CREAF reconeix que "cada lloc té els seus perills. A la Mediterrània sí que és un lloc on especialment s'ha notat el canvi climàtic, és una regio particularment vulnerable però no hem d'oblidar que el canvi climàtic esta induit per la nostra activitat econòmica i la nostra vulnerabilitat també. Expandint-se sense tenir en compte el territori ens fa més vulnerables. Hi ha molta feina per fer, a l'hora de millorar les infreaestructures i millorar també la nostra vulnerabilitat i la nostra relació amb el terrritori on vivim".