Els síndics alerten que els familiars dels presos pateixen un oblit i invisibilització per part de les administracions públiques
S’ha constatat que les famílies dels presos pateixen risc de vulnerabilitat social i necessiten assessorament i acompanyament en caire jurídic, econòmic, laboral, social i de salut física i mental.
Els familiars de les persones preses pateixen un oblit i invisibilització per part de les administracions públiques. Així ho alerten la Sindicatura de Greuges de Catalunya i diversos síndics de greuges de l’àrea metropolitana de Barcelona.
En un exhaustiu informe que han realitzat, s’ha constatat que les famílies dels presos pateixen risc de vulnerabilitat social i necessiten assessorament i acompanyament en molts aspectes. Concretament necessiten ajuda de caire jurídic, econòmic, laboral, social i de salut física i mental.
És per aquest motiu que els síndics demanen a la Generalitat i als ajuntaments la creació d’oficines i punts de suport per a familiars de presos.
L’informe també acusa els serveis socials municipals de no tenir una atenció especialitzada cap a aquestes famílies... De fet, s’ha detectat un gran desconeixement dels serveis i prestacions que permetrien reduir o resoldre els problemes o dificultats dels familiars dels presos.
Més punts de l'informe
L'estudi també fa recomanacions. Es recomana que s’incrementin les activitats ocupacionals i el treball productiu remunerat per evitar una sobrecàrrega econòmica a les famílies. També es reclama que s’intensifiqui l’acompanyament als presos quan queden en llibertat perquè puguin trobar feina de nou i s’eviti allargar la càrrega econòmica per a les famílies.
Pel que fa a l’alimentació, insta la Generalitat a millorar la qualitat i diversitat dels aliments a les presons, i que ofereixi dietes adaptades a les necessitats de cada persona per evitar que es vegin obligades a comprar productes complementaris a les botigues de les presons. De fet, demana que els preus dels productes que es poden comprar dins de les presons siguin equivalents a l’exterior.
Pel que fa a les comunicacions presencials, es demana que s’evitin les aglomeracions i les esperes, flexibilitzar i augmentar els horaris de les comunicacions. Així és més fàcil adaptar-se als horaris familiars, garantir el respecte a la intimitat, dignificar els espais dels locutoris i les habitacions dels vis a vis íntim o familiar, habilitar espais d’espera i sanitaris adequats i suficients, especialment per a persones grans, discapacitats i menors.
Per últim, es demana millorar els accessos amb transport públic a les presons, i que els familiars tinguin algun tipus de descompte.