Com gestionar el dol

La festivitat de Tots Sants es celebra de maneres molt diferents a cada llar, però hi ha una tradició que, tot i anar a la baixa, segueix sent molt comuna arreu: Portar rams o corones de flors al cementiri per recordar i homenatjar les persones que ens han deixat. És una de les moltes maneres que tenim de gestionar el dol. Per això, avui a 'La Ciutat' hem volgut parlar del dol: Com es pot gestionar de manera correcta? Com ens afecta? Com fer que els més petits assumeixin que tots perdem gent al llarg de la nostra vida? Aquestes i més preguntes les hem intentat respondre amb el doctor Xavier Fàbregas, fundador i director mèdic de Mas Ferriol, centre especialitzat en salut mental.

Un denominador comú

És clar que la mort la compartim tota la societat, és un fet que hem d'afrontar tots. I és que, com comenta Fàbregas, "és una de els qüestions inevitables de la vida, alguna vegada al llarg de la nostra vida tindrem una pèrdua. El fet de superar el patiment intens quan perdem algú també el tenim al perdre una feina o veure com s'acaba una relació sentimental, al cap i a la fi és el fet de perdre alguna cosa que voliem que seguís amb nosaltres i, per tant, la vivim moltes vegades al llarg de la nostra vida, el que fa que haguem d'aprendre la millor manera de superar-ho". Lògicament, si no es gestiona correctament aquest procés de dol, "el patiment s'allarga. És el procés de disminuïr el patiment, que les coses que et fan mal es converteixin en una cosa més suportable, si no es fa això, el patiment té massa intensitat, t'atrapa en aquell dolor i no et deixa avançar".

Com superar el dol

De maneres de superar el dol n'hi ha moltes, però el doctor Xavier Fàbregas assegura que "hi ha un sistema estructurat que es va definir fa molts anys com 'els passos que s'han de fer per superar un dol'. Això ho va definir una psiquiatra suïssa especialitzada en tractaments pal·liatius amb nens, i explicava com ajudava les families a superar el tràngol. Aquests passos son els que fem servir com a referència, i son molt clars: El primer pas és el moment de la incredulitat, quan algú es mor o una parella es trenca, la sensació de 'no pot ser', la sensació que no t'ho acabes de creure. Inclús les persones amb una malaltia crònica hi ha la sensació de 'demà no el veuré', i això és un primer pas que es el més fàcil de superar. La segona fase és la de negociació, és a dir l'intent de canviar alguna cosa en el teu comportament per no pensar en aquell dolor. En el cas de les morts és una fase senzilla perquè no hi ha res a negociar, però quan és un trencament de parella és el moment on es fan promeses i es va al darrere, prometent un canvi de comportament. La tercera fase és la fase de l'emprenyament, que en ocasions es dirigeix contra Déu per exemple en les morts, especialment en persones joves, perquè tenim per descomptat que la gent gran mor però els joves no es té tant present. També és una etapa que ha d'acabar amb el següent pas, que és el de la tristesa, que és una tristesa d'acceptació, tenint clar que això ho vas deixant enrere, has de deixar d'agafar-te a aquella situació. Per últim, la darrera fase és la de resolució, que arriba quan el record és dolç". Però què passa quan no fem bé el dol? Fàbregas explica que "el problema ve quan ens quedem encallats en una fase, i la més habitual és la de l'emprenyament o la de tristesa, gent que no pot suportar tenir records d'aquelles persones, que omplen d'imatges una habitació... Aquests son indicadors que el dol no s'esta fent bé, i per tant seria la manera d'entendre que alguna cosa no avança i, per tant, s'hauria de demanar ajuda".

Endolcir el dolor

Fàbregas confirma que la situació òptima és la d'acabar aconseguint transformar el dolor en una dolça sensació de record: "De vegades es necessiten rituals de record, acomiadar-se correctament per permetre la transofmració del dolor intens a un dolor més dolç. A València acaba de passar un bon exemple: El fet de perdre algú i no poder recuperar el cos, no tenir un cos per acomiadar-se, moltes vegades és un problema greu. En els casos dels desapareguts al mar o que han assassinat i no troben el cos, t'imagines que pot ser a una altra part del món i sempre vius amb aquesta esperança, per tant el poder acomiadar-se d'un cos comença a faciltar aquest endolciment del record".

El dol infantil

El dol està clar que el patim tots, també els nens. En aquest sentit, el fundador i director mèdic de Mas Ferriol explica que "s'ha d'intentar explicar el procés des d'un llenguatge que puguin entendre. Hem d'adaptar la capacitat d'explicar allò que senten perquè tot el que es misteriós no ajuda massa. Durant molts anys hi havia el comiat del mort a casa, la vetlla al menjador de casa o a l'habitació i venien els veïns a casa i es parlava de la mort, era una cosa més natural. Avui dia hem amagat la mort en tanatoris, que estan molt bé com a punt de trobada per acomiadar algú, però d'alguna manera s'ha amagat i s'ha convertit en tabú".

En el cas de la pèrdua dels avis, una peça sempre important a la família, "és important anar físicament per acomiadar-se, explicar el procés que l'avi o l'avia es moriràn. De vegades tenen referència dels amics que hagin pogut perdre els avis, i és important poder acompanyar-los per fer un últim petó, i se'ls ha d'explicar de manera natural. Aspectes més de fantasia com que aquesta persona és a una estrella pot servir pels més petits, però en infants de 6-7 anys és recomanable explicar de manera més natural", recomana Fàbregas.