L’Àrea Metropolitana de Barcelona no serà capaç d’afrontar el seu consum d’aigua a partir del març del 2025
La manca d’inversions durant els darrers 10 anys ens ha portat a una situació de sequera sense precedents
Des de la Cambra de Barcelona proposen mesures d’emergència i avançar el pla per la transició hídrica
Barcelona |
Segons un estudi presentat aquest matí pel gabinet econòmic d’aquesta entitat, entre el 2013 i el 2021 s’ha invertit de mitjana 24 milions d’euros en sequera. Lluny dels gairebé 400 de mitjana que es van executar fins entre els anys 2007 i 2011.
"Avui en dia, el balanç hídric a la Barcelona metropolitana ens dona un resultat 0. De fet, tenim agua gràcies a la dessalinització i la regeneració d'aigua provinent de les infraestructures impulsades fins l'any 2010", assegura la directora del gabinet, Alicia Casart.
I sí, l’ús dels recursos hídrics ha canviat els darrers anys de manera notable a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Per posar un exemple, abans de la sequera l’aigua dessalinitzada representava de mitjana el 5% dels recursos hídrics de la Barcelona metropolitana i el 95% restant provenia de rius i aqüífers.
Durant la sequera, en el mateix àmbit s’ha arribat a un 25% d’aigua regenerada i un 33% d’aigua dessalinitzada, quedant en menys de la meitat, un 42%, l’aigua de rius i aqüífers.
Aquest gran canvi en el perfil dels nostres recursos hídrics ha permès allargar l’entrada en emergència, però no serà suficient per afrontar un perllongament de la sequera actual, que portaria a l’esgotament les reserves del sistema Ter-Llobregat en el mes de març de 2025.
"Des del punt de vista de l'oferta hem arribat al sostre", explica el vicepresident de la Cambra de Barcelona, Eloi Planes.
Considerant aquest horitzó, les actuacions actualment en marxa per ampliar la potabilitzadora del Besòs i incrementar l’aportació de la regeneradora de Baix Llobregat suposaran una millora, però caldran actuacions addicionals per complementar la nova aportació necessària.
La interconnexió de les xarxes del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) i Aigües Ter-Llobregat (ATL) representaria l’opció més pràctica, tant per la factibilitat d’execució com per la contribució que representaria de cara a la constitució d’un veritable sistema en xarxa.
Entès, això sí, com a recurs puntual de cara a l’aportació de garantia per a situacions d’emergència, amb caràcter multidireccional, i basat en l’excedent disponible.
I oblidant els projectes a llarg termini, l’ens quantifica en 5mil 200 milions d’euros les inversions que caldrien per implantar un nou model hídric fins al 2040.
Parlem de projectes com els nous sistemes dels rius Besòs i Llobregat, però també la posada en marxa de les dessaladores de Tordera i Foix 2.