En Bones Mans 16/1/2022

Podcast complet del programa En Bones Mans, amb Carles Aguilar. A Espanya ja hi ha una estratègia per a l'ús adequat de les vacunes davant de la COVID-19. Tot i això, encara que la focalització mediàtica i administrativa està en el procés de vacunació, els nous tractaments seguiran tenint un paper important en la gestió de pacients COVID-19, especialment en aquells que són de risc elevat. Així, en un escenari post vacunal, és igual d'important assegurar que coexisteixi una forma organitzada d'avançar amb relació als tractaments, especialment amb els que impliquen l'ús d'anticossos monoclonals neutralitzants. Aquest és l'objectiu del programa ERICO que persegueix que aquestes estratègies innovadores que es poden traduir en menys hospitalitzacions i morts per COVID-19 s'incorporin d'una manera eficient al sistema sanitari. Parlem amb la Dra. Rosario Menéndez, Coordinadora Projecte ERICO i Cap Clínic del Servei de Pneumologia de l'Hospital Universitari La Fe de València.

Eva María Novoa, Cap de Grup del Laboratori d’Epitranscriptòmica i Dinàmica de l’ARN al Centre de Regulació Genòmica, CRG, que estudia el rol de l’ARN en el desenvolupament dels espermatozous i la transmissió d’informació hereditària paterna, per exemple, a través de la dieta. El grup de la Dra. Novoa treballa en la seqüenciació per nanopors juntament amb mètodes recentment desenvolupats per revelar com l’ARN dels espermatozous pot influir en el metabolisme de les futures generacions. En aquest projecte, proposa desxifrar quines molècules d’ARN i modificacions d’ARN són responsables de transmetre aquesta informació a través de les distintes generacions, desxifrar com la informació dietètica es converteix en canvis en les poblacions d’ARN de l’esperma i quina és la diversitat de les poblacions d’ARN en els espermatozous a nivell individual. Un altre projecte es basa en el diagnòstic primerenc de càncer i està altament correlacionat amb una bona prognosi i més taxes de supervivència de càncer. Per augmentar la proporció de pacients de càncer que són diagnosticats en estadis primerencs de la malaltia, cal utilitzar eines que permetin la detecció i monitorització de càncer en biòpsies líquides. En aquest sentit, el descobriment de RNAs petits però estables al plasma sanguini ha generat molt interès a desenvolupar mètodes per poder quantificar-los, ja que aquests RNAs estan típicament alterats en pacients amb càncer. Malauradament encara no tenim un mètode simple, econòmic i d'alta precisió que permeti quantificar aquestes molècules en mostres biològiques. Aquest projecte proposa establir una nova tecnologia de seqüenciació, la tecnologia de nanoporus, per quantificar les abundàncies de RNAs petits en mostres biològiques, i fer servir intel·ligència artificial per predir si la mostra és “normal”, “cancerosa” o “metastàsica”. Utilitzant aquesta metodologia, es pretén determinar la malignitat duna mostra en menys de 3 hores, i per un cost no superior a 50 euros per mostra.

Un grup de metges nord-americans, entre els quals s'hi troba el Dr. Howard Schubiner, consideren que el dolor que no està justificat de forma fefaent per lesió, dany tissular, malaltia o patologia no només és possible sinó que és molt habitual, especialment quan es tracta de dolor persistent o repetitiu, i molt especialment quan fem referència al dolor anomenat "musculoesquelètic". Aquest grup de metges sostenen que pretendre abordar els dolors que no estan justificats de forma fefaent per dany, patologia, lesió o malaltia utilitzant fàrmacs, fisioteràpia o cirurgia porta habitualment a uns resultats decebedors, especialment a llarg termini i/o a uns tractament o medicació "de per vida". L'abordament de certs dolors (els que no estan justificats per dany, lesió o veritable patologia,.... res a veure amb la errònia explicació de "fer-se gran" o "tenir les articulacions gastades") que proposen aquests metges és gairebé desconegut al nostre país, quan no rebutjat o ridiculitzat. Parlem amb el Dr. Martín Vargas, Psiquiatre de la Unitat del Dolor de l'Hospital Universitari Rio Ortega i Hospital Clínic Universitari de Valladolid.

L'abús de les xarxes socials entre els joves pot suposar un perill per a la salut mental. Aspectes com la baixa autoestima, la recerca constant del perfeccionisme, la manca de contacte amb la realitat o l'aïllament social poden generar depressió i ansietat. L´estimulació cerebral no invasiva emergeix com una de les tècniques més efectives per abordar les addiccions d´aquests joves, en combinació amb la intervenció psicològica. Un 35% dels malalts amb depressió són farmacoresistents, però podrien beneficiar-se d'aquesta tècnica no invasiva. Carles Aguilar parla amb el Dr. Francesco Panicalli, Psiquiatria de l'Institut Brain 360, membre de la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental i de la Societat Espanyola de Patologia Dual.