En Bones Mans 02/01/2022

Podcast complet del programa En Bones Mans, amb Carles Aguilar. Parlem d'un decàleg per mantenir la motivació als professionals de la salut. Saber gestionar l'estrès és molt important i això és més fàcil en persones motivades. La desmotivació del personal sanitari i la síndrome de burnout s'ha aguditzat a Espanya en els darrers anys. En el cas de la salut, a causa de les situacions provocades per la pandèmia del Covid 19, el treball als hospitals i als centres sanitaris ha estat sotmès a un nivell de tensió i anormalitat molt elevat. L'estrès laboral i la síndrome del professional cremat són les principals conseqüències derivades de les situacions de tensió constants a la feina i disminueixen notablement la motivació, no només de la persona que es troba en aquesta situació, sinó de tot l'equip. Ens ho explica el Dr. Luis Gutiérrez Rojas, professor de Psiquiatria de la Universitat de Granada

La hipertensió arterial és una patologia crònica en què els vasos sanguinis tenen una tensió persistentment alta, cosa que els pot danyar. La tensió arterial és la força que exerceix la sang contra les parets dels gots (artèries) en ser bombada pel cor. Com més alta és la tensió, més esforç ha de fer el cor per bombar. Una de les característiques d'aquesta malaltia és que no presenta uns símptomes clars i poden trigar molt de temps a manifestar-se. Tot i això, constitueix el factor de risc cardiovascular més prevalent. Parlem amb el Dr. Rafel Guayta, especialista en Medicina Preventiva i salut Pública.

La Dermatologia aconsegueix un 98% d'encert en el diagnòstic de lesions melanocítiques amb l'ús de la Intel·ligència Artificial. Dermatòlegs especialistes asseguren que l'aplicació de tecnologia capdavantera permetrà no només un diagnòstic més acotat i intervencions quirúrgiques precises sinó, a més, saber què fer i com millorar a la pràctica clínica. La Intel·ligència Artificial (AI) ha esdevingut una gran aliada de la dermatologia. El futur proper de l'AI permetrà, entre altres prestacions, l'ús d'adhesius i microxips que oferiran informació sobre les constants vitals o, per exemple, detectar de manera precoç patologies i càncer incipients amb l'aportació de tècniques noves que faciliten el diagnòstic i el tractament dels pacients. El seu ús inclou des de processos complexos per a diagnòstics, tractaments mèdics a intervencions robotitzades. Ens ho comenta el Dr. José Juan Pereira, Dermatòleg de l'Hospital Verge del Rocío i Professor Associat de la Universitat de Sevilla.

L'eustrès i el distrès. Aquests dos termes són coneguts pels professionals que s'ocupen de la salut mental. Cal marcar molt clarament les diferències entre tots dos termes. Per dir-ho planament, podem considerar l'eustrès com un estrès positiu, i el distrès com un estrès negatiu, les conseqüències del qual poden ser demolidores per a la persona. Cal avaluar la simptomatologia i fer preguntar específiques als pacients. La tasca també implica extreure tot el possible els pensaments i angoixes de la persona, que aquesta s'obri i expliqui exactament tot el que passa pel cap. D'aquesta manera podrem identificar el tipus d'estrès. Parlem amb el Dr. Josep Just, assessor mèdic d'En Bones Mans.

La cuina d’aprofitament, també anomenada “trashcooking”, és la cuina que ja feien les nostres àvies. Aprofitar tot el menjar! Consisteix en crear nous usos dels aliments, tant dels que es queden a la nevera i no utilitzem com de les restes dels plats cuinats o de fruites i verdures que ja no tenen un “bon” aspecte. S’estima que cada any es desaprofiten al món més de 1.300 milions de tones d’aliments. Més de la mitat d’aquest menjar, el 53%, es perd en les llars. Un problema preocupant que es podria reduir fent canvis en els hàbits de consum i amb una millor gestió dels aliments. A Catalunya, de mitjana, es llencen 35 kg d’aliments per persona i any. Comentem aquesta problemàtica amb la Presidenta de la CUS – Salut + Consum + Alimentació, Carme Sabater.