Què fem amb els edificis de les centrals nuclears?

Reivindicar el valor arquitectònic, paisatgístic i cultural de les centrals. Així ho defensa la tesi elaborada per l'arquitecte Carlos Gonzalvo, doctor per la URV, que ha estudiat els reptes que pot plantejar, a partir de 2028, la clausura dels complexos en marxa a la província de Tarragona, així com la finalització de la descontaminació de la primera nuclear catalana.

En la seva tesi 'La arquitectura de las centrales nuclears de primera generación en España (1963-1972)', aposta per conèixer aquestes instal·lacions més enllà del punt de vista tècnic i treure'ls l'estigma de la perillositat, que va més enllà de la descontaminació.

Segons Gonzalvo, aquest estigma és generat pel "passat bèl·lic" d'aquesta font d'energia i per "l'hermetisme" de les empreses que les gestionen, així com pels "problemes derivats del tractament dels residus que generen però és necessari combatre'l per prendre decisions objectives sobre el seu futur".

L'arquitecte estudia des de 2014 les "oportunitats" que detecta darrere d'aquest problema i les derivades que suposaria la reutilització d'aquestes construccions, especialment la nuclear de Vandellòs I. En aquest cas, per exemple, s'ha proposat un possible centre de protonteràpia pel tractament contra el càncer.

En aquesta línia, suggereix possibles usos que aprofitin els avantatges d'aquestes construccions, com els grans volums d'aire coberts i superfície útil, parets de formigó de fins a set metres de gruix o soterranis protegits de la radiació. Entre els exemples, es parla d'una incubadora d'empreses, un polígon industrial, una planta d'hidrogen verd o, fins i tot, un campus universitari.