La radicalització digital

Com hem arribat fins aquest punt? La clau de tot plegat la trobem a les xarxes socials, des d’on els partits extremistes estenen la ja coneguda entre els experts com a “radicalització digital”.

La radicalització digital és un procés pel qual una persona adopta idees extremistes a través de continguts que consumeix en línia, sovint de manera progressiva i gairebé imperceptible. Aquest fenomen ha guanyat força en els darrers anys, especialment en l’àmbit de l’extrema dreta, i pot acabar portant algunes persones a actuar amb violència, com hem vist recentment a Múrcia.

No és coincidència que la caça a immigrants que s’ha viscut a Múrcia s’hagi pilotat des d’un grup de Telegram. I els explicarem perquè. Les xarxes socials, segons els analistes, són el caldo de cultiu de la “radicalització digital”. Un concepte que defineix la manera de divulgar missatges extremistes en questió de segons a milions de persones per ser llegits des d'un mòbil. A més, "radicalitzar-se des de casa surt barat perquè el perill físic" s’ha esborrat de l’equació, apunta a Onda Cero l’Ernesto Pascual, doctor en ciències polítiques i relacions internacionals.

I com s’arriba a radicalitzar digitalment una persona? La resposta es senzilla i segueix un patró inequívoc: es crea un missatge que assenyala un col·lectiu com el causant d’un problema social. Aquest, es divulga a través de les xarxes socials, una realitat paral·lela capaç de generar comunitats que, portades al límit, poden passar a l’acció.

En l'actualitat, els creadors d’aquests missatges són partits com Vox, que ara des de la política fan servir les xarxes socials per arribar als joves. Tot sovint, la radicalització comença amb continguts aparentment inofensius —mems, vídeos curts, notícies esbiaixades— que apel·len a emocions com la por, la indignació o la frustració. Les plataformes digitals, com Telegram, YouTube o TikTok, tendeixen a mostrar continguts similars als que ja hem vist. Això crea una bombolla on només es reforcen determinades idees. A mesura que la persona consumeix més contingut, es desdibuixen els límits entre opinió i odi. "Es comença a veure com a “normal” parlar de col·lectius amb menyspreu o violència", apunta Pascual. A través de fòrums o canals privats, aquestes persones troben grups que comparteixen i amplifiquen les seves idees. Això dona una sensació de pertinença i legitimitat. En alguns casos, la radicalització culmina amb accions físiques: agressions, patrulles veïnals, o fins i tot atacs organitzats. "És el que hem vist a Torre Pacheco, on individus radicalitzats digitalment han actuat contra persones d’origen magribí", conclou.

Un clar exemple el trobem aquests dies, amb la detenció d’un home a Mataró vinculat a la plataforma de Telegram “Deport Them Now”, que ha estat clau en la convocatòria de patrulles veïnals per caçar persones d'origen magrebí.