Quan el termòmetre marca màxims històrics
L’any 2024 s’ha convertit en el més càlid a tot el món des que es tenen registres. En el cas de Catalunya, el 2024 no ha estat de rècord però és que portem tres anys consecutius amb temperatures molt elevades
Barcelona |
Catalunya no és cap excepció i pateix el fenomen climàtic més preocupant de l’actualitat: l’augment de les temperatures. Segons l’informe Copernicus, el 2024 s’ha convertit en l’any més càlid des de que es tenen registres arreu del món.
I a casa nostra, l’acumulació de termòmetres marcant temperatures rècord s’ha intensificat al llarg dels darrers 3 anys. Entre altres, el passat juliol es va assolir la temperatura més elevada mai registrada a l'Observatori Fabra de Barcelona. Es tracta d’una crisi global que, segons els meteoròlegs, atribueixen a l’activitat humana.
Els termòmetres al llarg del 2024 han superat per 1’5 graus les temperatures de l’època pre-industrial, entesa entre els anys 1850 i 1900. Era precisament aquest una de les línies vermella marcades per l’Organització de les Nacions Unides en els acords de París l’any 2015.
I, a més, deixem enrere l’any més càlid des que es tenen registres. Un fet que confirma la tendència alcista de les temperatures arreu del món i que podem extrapolar a Catalunya, on els darrers "3 anys han estat els més calorosos de la història", tal i com apunta l'Alfons Puertas, meteoròleg de l’Observatori Fabra de Barcelona en declaracions a Onda Cero.
És una acumulació d'anomalies càlides respecte els 110 anys de registres que recull l'Observatori i que s’exemplifica amb tres dades irrefutables. El gener i el febrer del 2024 han estat els més càlids des del 1914 i el 30 de juliol l’Observatori Fabra va registrar els 40 graus. Una xifra mai assolida abans. Però la intensificació de l’increment de temperatures troba el seu origen al llarg de les darreres dues dècades.
Els meteoròlegs atribueixen aquest fenomen a "l’activitat humana", que provoca l’acumulació de gasos contaminants a l’atmosfera com el CO2 o el vapor d’aigua. Una modificació constant de l’aire que "dificulta" la recerca de "solucions per part del món científic".
I no fem més que posar "pals a les rodes" per predir el seu comportament. A més, l’acumulació de gasos contaminants i l’increment de temperatures provoca que fenòmens com les danes siguin més freqüents, elevant la possibilitat de patir-ne una tant devastadora com la que va assolar València a finals d’octubre.