L'actor Pep Cruz i la periodista Teresa Turiera presenten "No miris", un muntatge teatral que reflexiona sobre la memòria democràtica, la transmissió del trauma i les contradiccions que conviuen dins d'una mateixa família.
Aquest divendres a 'La Brúixola' parlem de 'No miris', l'obra de teatre que porta a escena la història real de Verónica Estay, filla de represaliats per la dictadura xilena i neboda d'un dels seus principals repressors. La periodista i guionista de l'obra de l'espectacle, Teresa Turiera, explica la naturalesa híbrida del projecte: "És una història que hem documentat durant gairebé tres anys parlant sobretot amb els protagonistes", però el teatre hi afegeix noves dimensions. "L'escenari, els actors, la llum, l'escenografia i el so aporten altres capes. Potser les escenes no van passar exactament així, però la Verónica ha pogut confirmar que res del que expliquem és mentida", va assegurar.
L'actor Pep Cruz, un dels protagonistes de l'obra, va participar activament en la construcció dramatúrgica del muntatge. Segons explica, el seu paper durant el procés creatiu va ser aportar una mirada d'actor i d'espectador experimentat. Cruz reivindica la singularitat del projecte: "No és teatre documental, és teatre documentat, que és diferent", una definició que posa l'accent en el treball de recerca que sustenta el relat sense renunciar als recursos propis de la ficció escènica.
Una de les qüestions centrals de 'No miris' és la dificultat d'identificar i entendre els responsables de la violència política sense caure en la simplificació. Per a Pep Cruz, la deshumanització és precisament un dels grans perills. "Si converteixes una persona en un monstre, elimines la possibilitat que el monstre siguis tu, el teu veí, el teu pare o el teu fill", reflexiona.