El Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona: l'edifici que mira l'horitzó de la ciència

A Barcelona hi ha edificis on s'hi treballa, altres que són seus d'organismes administratius, i altres són pisos on s'hi fa vida, on s'hi fa la vida. Entre tots ells, a Barcelona n'hi ha un en el qual cada dia, s'hi investiga la vida. És el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), una construcció singular situada a la plaça Charles Darwin, al costat de l'Hospital del Mar i davant del Mediterrani. Amb els seus 45.000 metres quadrats, l’edifici forma part del paisatge de la ciutat, encara que no sempre aparegui en les fotografies més icòniques de l’skyline barceloní. La seva presència, però, és essencial per entendre el paper de Barcelona en l'àmbit de la recerca biomèdica i les ciències de la vida.

Una localització privilegiada

"Treballar en un lloc així és motivador", explica Reimund Fickert, director de Comunicació i Relacions Institucionals del PRBB. Doctor en Genètica Molecular i periodista especialitzat en ciència, Fickert coneix el centre des dels seus inicis. De fet, va ser el seu primer treballador i va viure la transformació d'un antic camp de futbol de la Barceloneta en un dels grans espais de recerca del país. El més interessant és com, des del mateix edifici, es pot albirar l'horitzó, aquesta línia que separa la superfície del mar del cel i que, lluny de semblar quelcom subjectiu, té una explicació científica.

Mostres congelades que poden tornar a la vida

Un dels espais compartits del PRBB és la sala de criogènia. Allà hi ha 23 dipòsits de nitrogen líquid que permeten conservar mostres biològiques a gairebé 200 graus sota zero. A aquestes temperatures, les mostres poden mantenir-se congelades durant molt de temps. Quan es descongelen seguint els protocols adequats, "les cèl·lules poden continuar vives", explica Reimund Fickert. Per tamt, poden ser utilitzades en nous experiments. Un dels investigadors de la Universitat Pompeu Fabra, explica que, per exemple, les mostres de càncer de còlon són de cèl·lules que es multipliquen i es testen al laboratori per estudiar com es comporta la malaltia. El seu grup de recerca analitza, entre altres aspectes, la transició epitelial-mesenquimal, un procés relacionat amb la capacitat de les cèl·lules tumorals d'envair altres teixits i produir metàstasi.

De la recerca bàsica a la vida quotidiana

Però com arriba tot aquest coneixement a la ciutadania? Jordi Camí, director del PRBB, explica que una part important de la recerca acaba traduint-se, amb el temps, en canvis en la manera de diagnosticar i tractar les malalties. Un exemple és la participació en projectes de la Fundació Pasqual Maragall, centrats en les primeres fases de l'estudi de nous medicaments que podrien retardar l'inici de la malaltia d'Alzheimer. No tota la recerca, però, té una aplicació immediata. Al Parc també s’hi desenvolupen estudis fonamentals per entendre com creixem, com ens desenvolupem o com funcionen els processos biològics. És coneixement bàsic que pot trigar anys a trobar una aplicació pràctica, però que resulta imprescindible per avançar.

Un edifici on també s'hi fa vida

Malgrat la seva dimensió i la complexitat dels projectes que s’hi desenvolupen, el PRBB no és un espai fred ni distant. És un edifici on cada dia també s'hi fa vida: persones que arriben per treballar-hi, que comparteixen idees, que col·laboren, que aprenen plegades i que intenten trobar respostes als grans interrogants de la biologia i la medicina. Des de la seva ubicació privilegiada, davant del mar, el Parc de Recerca Biomèdica mira l'horitzó. I ho fa en un sentit literal, però també simbòlic: amb la voluntat d'anar més enllà del que ja coneixem i d'obrir nous camins per comprendre la vida.