El nou reglament d'estrangeria permetrà regularitzar 100.000 persones l'any a Catalunya

Avui mateix ha entrat en vigor el nou reglament d’estrangeria, que ha d'agilitzar i facilitar els tràmits als quals han de fer front els immigrants que arriben a l’Estat. El govern espanyol calcula que els canvis normatius permetran regularitzar la situació d’unes 300.000 persones cada any, 100.000 de les quals a Catalunya. És la xifra que es desprèn de la previsió que ha fet el delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, que estima que en els propers dos anys se’n beneficiaran 200.000 persones al territori català.

El director de la càtedra d’Immigració, Drets i Ciutadania de la Universitat de Girona, Ferran Camas, remarca que es tracta de persones que ja es troben a Catalunya. "Estem parlant, per exemple, d'estrangers que han entrat a Espanya amb visat de turista i, quan els ha caducat, s'han quedat aquí", ha dit en declaracions a Onda Cero.

L'expert celebra els canvis que introdueix el nou reglament, però alerta que "caldrà que l'administració augmenti recursos per fer front a aquest increment de regularitzacions".

Quins són els canvis principals?

El més significatiu és que el temps d’estada que s’exigeix per aconseguir el permís de residència es redueix de tres a dos anys. Tant el catedràtic Ferran Camas com les entitats que es dediquen a defensar els drets dels immigrants aplaudeixen aquest canvi, tot i que recorden que, en aquest període, les persones nouvingudes continuen "abocades a la irregularitat".

Ara bé, hi ha un punt que sí que ha provocat indignació, i és el que afecta els sol·licitants d’asil. A partir d’ara, en cas que la petició sigui denegada, el temps d’espera fins a la resolució no computarà com a temps de permanència al territori. "Això vol dir que persones que portin dos o tres anys a Espanya i que, per tant, ja podrien regularitzar la seva situació, si els deneguen la protecció internacional, ja no els servirà tot aquest temps que portaven de permanència", ha explicat a Onda Cero la responsable de mobilitat humana de Càritas Barcelona, Elisabet Ureña.

Per tant, un cop denegada la sol·licitud, "el comptador es posarà a zero" i caldrà esperar dos anys més. Una situació especialment preocupant, segons Ureña, tenint en compte que a Espanya el 95% de les peticions d’asil són rebutjades. Per tot plegat, Càritas i altres entitats socials van presentar el gener passat un recurs al Suprem contra aquest punt del reglament.

La Moncloa impulsa una regularització extraordinària

En aquest context, la Moncloa vol impulsar la regularització extraordinària de gairebé mig milió d’immigrants arribats a Espanya abans del 31 de desembre de 2024. Una mesura que no es pren des del 2005 i que entitats socials com Càritas feia temps que demanaven. L’executiu de Sánchez ho vol fer a través d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP). De moment, ja n’ha enviat l’esborrany als grups parlamentaris i espera poder-la aprovar abans de l’estiu.