SOCIETAT

Metges Sense Fronteres visibilitza i reclama la necessitat de protegir la població civil i els treballadors sanitaris en conflictes bèl·lics

Avui a 'La Ciutat' hem parlat amb la presidenta de 'Metges Sense Fronteres Espanya', Paula Gil, sobre la campanya 'La nostra línia vermella' que avui ha tancat l'entitat amb la instal·lació d'una ambulància internactiva que pretén conscienciar sobre la importància de protegir la població civil i també els treballadors sanitaris i les infraestructures mèdiques, que pateixen atacs constants en els confictes bèl·lics arreu del món.

Gerard Sanz

Barcelona |

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), al llarg del 2024 es van registrar 1.514 atacs contra expedicions mèdiques, on van resultar assassinades 886 persones treballadores de la salut. Son dades que demostren la dura realitat que viuen aquestes persones, que son víctimes injustes dels conflictes bèl·lics que s'estan produïnt arreu del món aquests darrers anys. Per això, Metges Sense Fronteres ha liderat una campanya que porta el nom de 'La nostra línia vermella', que pretén conscienciar i visibilitzar la importància de protegir els civils i les persones que treballen en unitats sanitaries als territoris en conflicte.

La furgoneta conscienciadora

Avui Metges Sense Fronteres ha posat punt i final a la campanya instal·lant una furgoneta de l'entitat interactiva. El vehicle està rodejat d'una línia vermella que, quan alguna persona shi acosta, emet un missatge per megafonia que recorda d'aquesta importància de protegir la població dels conficltes bèl·lics. La presidenta de 'Metges Sense Fronteres Espanya' Paula Gil ha confirmat a 'La Ciutat' que "estarà instal·lada durant dos dies, i el seu objectiu és sensibilitzar el màxim possible a les persones que s'apropin, que també es sumin a una recollida de signatures amb la que presentarem un document al govern espanyol, a qui li demanem que lideri una sèrie d'accions a la comunitat internacional per garantir l'aplicació d'una serie de resolucions de les Nacions Unides que van ser aprovades al 22016 i el 2021 i que tenen com a objectiu garantir la proteccio del personal sanitari en zones de conflicte".

Una realitat molt preocupant

Gil recorda que tot i que hi ha resolucions internacionals que han de garantir aquesta protecció, "és diari el seu incompliment, estem assistint a una situació molt preocupant. Cada any el número d'atacs que es produeixen en conficte armat contra estructures de salut i contra personal sanitari o, per exemple, ambulàncies, va en augment, i passa amb total impunitat, i no hi ha ni mesures ni investigacions de per que es produeixen aquests atacs, ni hi ha cpa regulació internacional. Va contra els drets humans universals. Els hospitals i els centres sanitaris han de ser llocs on les persones rebin el tractament i l'atencio que necessiten".

Xifres esfereïdores

Sobre les xifres que dona l'OMS (1.514 atacs durant el 2024 amb 886 assassinats), Gil recorda que "només a la franja de Gaza, des de l'octubre del 2023, la OMS va identificar 1.400 atacs on van morir més de 900 persones entre sanitaris i pacients, atacs contra ambulàncies, centres de salut i hospitals, una situació que no només es dona a Gaza, estem veient també al Sudan o a Ucraïna, on durant aquests tres darrers anys hi ha hagut 2.500 atacs". A més, la presidenta de Metges Sense Fronteres Espanya avisa que "no només estem parlant d'atacs contra les organitzacions humanitàries sino contra els sistemes de salut d'aquells territoris. Estem parlant de que no s'estan respectant estrucutres civils que estan desprotegides i ho han d'estar, perquè també es tarda molts anys en reestructurar tots aquests sistemes".

Hi hem d'actuar tots

Sobre si confia en que les administracions posin fil a l'agulla i respectin aquestes resolucions, Gil es resigna a assegurar que com a organització humanitària "estem fent el que hem de fer, que és denunciar el que estem veient cada dia als llocs on treballem. Aquesta pèrdua d'humanitat i de dignitat, on les normes de guerra estan constantment violades, perquè en principi hi ha lleis que ho han de regular, i el que hem de fer és seguir empenyent i demanar justicia, i no podem fer-ho nomes les organitzacions internacionals, hem de ser tots els que reclamem que es respectin els drets més bàsics".