L’habitatge i el cost de la vida es consoliden com el principal factor d’empobriment a Catalunya

El cost de la vida —i especialment el de l’habitatge— s’ha consolidat com el principal factor d’empobriment a Catalunya. És la conclusió central del Primer Informe Social de Catalunya, presentat pel president de la Generalitat, Salvador Illa, i elaborat per l’oficina encarregada d’estudiar la renda bàsica universal. El document remarca que, malgrat el dinamisme econòmic i laboral, una part significativa de la població viu una pressió creixent sobre les seves condicions materials. Tal com recull l’informe, “Catalunya combina un dinamisme econòmic i laboral rellevant amb una pressió creixent sobre les condicions de vida”.

Segons l’estudi, els salaris han augmentat un 28% des del 2008, però no han pogut compensar l’encariment generalitzat. Les llars catalanes gasten avui 8.000 euros més que el 2015 en necessitats bàsiques, i quatre de cada deu persones que viuen de lloguer destinen més del 40% dels seus ingressos a pagar-lo. En dues dècades, el preu del lloguer ha pujat un 130%, mentre que la compra d’un habitatge s’ha encarit un 150%. Això fa que una llar necessiti més de 20 anys d’estalvi per comprar un pis de segona mà. L’informe subratlla també que els costos dels aliments i dels subministraments han augmentat un 32% en els darrers anys, i alerta que algunes famílies destinen fins al 95% de la renda neta només a cobrir necessitats essencials com menjar, transport, roba i habitatge. En els casos de rendes més baixes, la pressió és encara més forta i dues terceres parts del que es guanya es dedica exclusivament a l’habitatge i l’alimentació.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, assenyala que “incrementar l’oferta d’habitatge és la màxima prioritat del Govern”, i vincula aquesta necessitat amb l’acord de finançament que reclama per a Catalunya. Durant la presentació de l’informe, va remarcar que “el finançament autonòmic és el finançament de l’Estat del Benestar” i que els 4.600 milions d’euros addicionals que reclama Catalunya haurien d’ajudar a reforçar serveis públics i combatre desigualtats.

La pobresa continua estesa de manera estructural. Un 24,8% de la població catalana viu sota el llindar, però entre els infants la xifra s’enfila fins al 36%. Segons l’informe, “l’abandonament escolar és deu vegades més elevat entre les famílies amb menys recursos”, fet que mostra com les dificultats econòmiques condicionen les trajectòries educatives i vitals. El document alerta també que el codi postal pot marcar diferències d’esperança de vida de fins a 11 anys segons el nivell de renda del barri.

Malgrat que la temporalitat, la parcialitat i l’atur són en mínims històrics, el 10% de les persones amb feina a Catalunya continua en risc de pobresa. L’informe destaca que les trajectòries laborals són especialment fràgils entre joves, dones i persones d’origen estranger.

Catalunya viu, a més, una “transició demogràfica plena”. La població ha passat de 6 a 8 milions en 25 anys. Actualment, una de cada cinc persones té més de 65 anys i 320.000 persones grans viuen soles. La natalitat és en mínims històrics, amb només 1,08 fills per dona, i hi ha 250.000 persones amb dependència reconeguda. L’informe subratlla que la immigració hi té un paper clau: des de principis de segle han arribat 1,4 milions de persones, que contribueixen al relleu generacional i al dinamisme econòmic, però que també obliguen a redimensionar serveis públics com l’educació, la salut i l’atenció social. El president del Consell Econòmic i Social del Govern espanyol, Anton Costas, afirma que “l’arribada d’immigrants no s’ha acompanyat de millores dels serveis públics”, fet que, segons ell, ha canviat la percepció sobre l’Estat del Benestar i també sobre els nouvinguts. Per la seva banda, la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, defensa la regularització dels “150.000 immigrants en situació irregular a Catalunya” perquè puguin començar a pagar impostos i deixar de formar part de l’economia submergida.

L’informe adverteix també de les limitacions del sistema de protecció social actual. Tot i que els serveis socials han reduït un 31,9% la desigualtat, la seva capacitat redistributiva recau sobretot en la gent gran. Només el 15,9% de les llars en risc de pobresa reben la Renda Garantida de Ciutadania, i un 67% de les persones que podrien optar a l’Ingrés Mínim Vital no el sol·liciten. A més, el temps d’espera per revisar o certificar un grau de dependència és d’entre 14 i 15 mesos.

En les seves recomanacions finals, l’informe proposa situar el cost de la vida i de l’habitatge al centre de les polítiques públiques, reforçar la igualtat d’oportunitats —especialment pel que fa a la pobresa infantil— i enfortir el sistema de cures davant l’envelliment de la població. També defensa la necessitat d’anticipar riscos socials cada vegada més complexos i d’evitar la cronificació de la vulnerabilitat. Tot plegat, segons conclou l’estudi, constitueix “un diagnòstic de principi” que el Govern presenta amb voluntat de diàleg i obert a millores futures.