Les treballadores de la neteja denuncien la precarietat laboral que pateixen

Unes 200 persones treballadores del sector de la neteja s'han concentrat aquest dimarts davant la seu de Foment del Treball per denunciar la precarietat laboral que, asseguren, continua marcant el dia a dia d'un col·lectiu altament feminitzat. La protesta forma part d'una mobilització d'àmbit estatal convocada per reclamar millores en les condicions laborals i denunciar el bloqueig de la negociació del conveni.

Segons CCOO, el principal problema del sector és la parcialitat no desitjada. El sindicat assegura que el 80% dels contractes són a temps parcial, fet que obliga moltes treballadores a combinar diversos llocs de feina per aconseguir uns ingressos suficients per viure.

La secretària general de la Federació de l'Hàbitat de Catalunya de CCOO, Isabel Gutiérrez, ha explicat a Onda Cero que moltes professionals han de treballar en tres o quatre centres diferents, i fins i tot per a diverses empreses, per completar una jornada laboral que els permeti obtenir un sou mínimament digne.

Des del sindicat denuncien també que fa prop d'una dècada que el conveni estatal no es renova i acusen la patronal de bloquejar avenços en matèria de salaris i estabilitat laboral. Entre les seves reivindicacions destaca la consolidació de les hores complementàries en jornades estables i que les vacants de 40 hores es continuïn cobrint amb contractes de jornada completa.

CCOO adverteix que la fragmentació dels horaris dificulta la conciliació familiar i incrementa l'estrès laboral en un sector format majoritàriament per dones.

La realitat del sector de la neteja està estretament vinculada a la situació de moltes dones migrades. Un informe recent del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) constata que aquest col·lectiu continua patint importants desigualtats salarials i laborals malgrat el seu pes creixent en el mercat de treball català.

Actualment, a Catalunya resideixen prop de 700.000 dones de nacionalitat estrangera, de les quals vuit de cada deu són extracomunitàries. Tot i la seva elevada participació laboral, els seus salaris són un 19% inferiors als de les dones espanyoles, cosa que representa una diferència de més de 5.400 euros anuals. També cobren un 10% menys que els homes estrangers.

L'estudi assenyala que les dones migrades registren taxes d'atur, temporalitat i parcialitat superiors a la mitjana de la població catalana. Aquesta situació està relacionada amb la forta concentració en sectors com la neteja, les cures i l'atenció a les persones, activitats marcades sovint per salaris baixos i contractacions parcials.

L'autora de l'informe, Montserrat Martínez, destaca que la parcialitat involuntària és una de les principals expressions d'aquesta precarietat laboral.

A més, l'informe posa de manifest una paradoxa significativa: gairebé el 40% de les dones estrangeres tenen estudis superiors, però això no es tradueix en millors oportunitats professionals. De fet, el 45% treballa en ocupacions per sota del seu nivell de formació, una situació que evidencia les dificultats que encara tenen per accedir a llocs de feina acord amb la seva qualificació.