L’envelliment de la població posa en risc el sistema actual de pensions

Espanya viurà un creixement sostingut del nombre de pensionistes fins l’any 2040, per la jubilació de la generació del baby boom. Catalunya, doncs, tindrà més jubilats que nous cotitzadors. I en aquest context, les reformes estructurals segueixen sense arribar mentre Europa aposta per models mixtos amb estalvi individual.

Segons les projeccions de població de l’Idescat, Catalunya afronta un repte demogràfic que posa en entredit el sistema públic de pensions, basat en les cotitzacions dels treballadors en actiu. Entre 2025 i 2030, el nombre de persones més grans de 65 anys augmentarà un 11%, mentre que els joves que podrien començar a cotitzar només ho faran un 7%. "Si no hi ha canvis en la natalitat, en l’arribada d’estrangers amb feina o en el model de cotitzacions, el repte serà cada cop més gran", apunta la catedràtica de la UB, Mercedes Ayuso, experta en pensions i demografia.

Catalunya afronta un repte demogràfic que França, Alemanya i els països nòrdics van abordar fa dècades amb reformes profundes. Espanya, en canvi, va endarrerida i encara no ha avançat cap als models mixtos. Avui, països com Suècia combinen el sistema públic amb plans d’empresa i estalvi individual, de manera que els treballadors no només paguen les pensions actuals, sinó que també creen una bossa pròpia que creix amb el temps.

Les reformes aplicades fins ara, tant pel PP com pel PSOE, han estat pedaços: reduir o congelar pensions o augmentar cotitzacions. Són mesures que alleugen la pressió a curt termini, però no eviten el risc de fallida del sistema.

I la realitat de molts pensionistes posa de manifest la caducitat d’un sistema creat durant la dècada dels 70. És el cas de Josefina Salazar, que el dret que s’ha guanyat a cobrar la jubilació no li garanteix una vida digna.

Nascuda a l’Aragó, porta més de 50 anys vivint al barri de Sant Martí de Barcelona. Després de treballar durant molts anys en un sector precaritzat, com és el de l’Atenció Domiciliària, s’ha guanyat el dret a cobrar una pensió de 800 euros. Aquesta quantitat és pràcticament la pensió mínima i molt per sota de la mitjana, que supera els 1.400 euros. Això la situa en risc de vulnerabilitat econòmica, que pot compensar gràcies a la jubilació del seu marit.

La Josefina ens atén asseguda en un banc, a la sortida de la parada de metro La Pau, una de les zones més empobrides de Barcelona. Amb serenitat, explica que, a més, han d’ajudar els seus fills perquè els sous d’avui no cobreixen el cost de la vida. Això crea una paradoxa: les pensions, que haurien de garantir el benestar de la gent gran, tornen a sostenir famílies.

Per denunciar situacions com la de la Josefina, el col·lectiu Marea Pensionista es reuneix cada dilluns a la plaça Universitat de Barcelona.