EDUCACIÓ

L'abandonament escolar prematur s'estanca a Catalunya i se situa per sobre de la mitjana estatal

Tot i que la taxa d'abandonament ha caigut fins al 13,5%, un mínim històric, aquesta xifra només representa una reducció de dues dècimes en l'últim any i encara se situa per sobre de la mitjana estatal

Anna Utiel

Barcelona |

L'abandonament escolar prematur s'estanca a Catalunya i se situa per sobre de la mitjana estatal | Pexels

L’abandonament escolar prematur continua sent una assignatura pendent a Catalunya, tot i haver caigut fins a un mínim històric, situant-se en el 13,5% l’any 2025. Això representa una reducció molt lleugera, de només dues dècimes, respecte al 2024, i es manté per sobre de la mitjana estatal. Alhora, encara estem lluny de l’objectiu europeu del 9%.

És el que revelen les dades que ha fet públiques el Ministeri d’Educació a partir de la darrera Enquesta de Població Activa (EPA). Quan parlem d’abandonament escolar prematur, recordem, ens referim a aquells alumnes d'entre 18 i 24 anys que deixen els estudis en acabar l’ESO o fins i tot sense haver-la acabat. Segons aquestes xifres, la mitjana estatal està en el 12,8%.

Si mirem enrere, veiem que el 2008 la taxa a casa nostra se situava en el 33%. Per tant, s’ha fet molta feina des d’aleshores, reduint-la a menys de la meitat. El problema, però, és que en els darrers anys hi ha hagut un estancament. Així ho considera Elena Sintes, referent de polítiques contra l’abandonament escolar de la Fundació Bofill.

En declaracions a Onda Cero, Sintes ha celebrat que, des del novembre, Catalunya compti amb un pla d’acció contra aquest fenomen, però alerta que cal anar més enllà: "Això quedarà en paper mullat si no va acompanyat d'un pressupost i d'uns objectius específics a complir en els pròxims tres anys. I, justament, el pla no es va presentar amb aquesta execució".

Les qüestions socioeconòmiques, causa principal

Segons Sintes, en els darrers anys s’ha aconseguit reduir l’abandonament que estava vinculat, per exemple, a la manca d’orientació o a les dificultats educatives, però el que ha quedat pendent és el que té causes socioeconòmiques. Per això creu que, entre altres mesures, caldria reforçar el sistema de beques i ajudar els centres que tenen més percentatge d’alumnat vulnerable. També aposta per crear un sistema de detecció de risc d’abandonament i destinar més recursos a orientar els alumnes que acaben l’etapa obligatòria.

Client Challenge