Segons Daniel Cetrà, la resolució europea permet que tant el govern espanyol com Junts i ERC reforcin els seus respectius relats polítics. D’una banda, el PSOE i el PSC poden presentar l’amnistia com una eina avalada per les institucions europees per afavorir la reconciliació política. De l’altra, els partits independentistes poden defensar que la seva estratègia de recórrer als tribunals europeus ha acabat donant resultats. Tot i això, l’analista considera que la principal conseqüència política no serà immediata, sinó que podria arribar de cara a les eleccions catalanes del 2028 amb el possible retorn de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras a la primera línia.
L’investigador discrepa de les afirmacions del president de la Generalitat, Salvador Illa, sobre una hipotètica fi definitiva del procés. A parer seu, les qüestions de fons vinculades a l’autodeterminació, el reconeixement nacional o l’encaix polític de Catalunya continuen sense resoldre’s. Tot i això, veu poc probable que el retorn dels principals líders independentistes comporti una nova mobilització massiva. “No veig probable una reactivació del moviment independentista”, assegura, destacant que les preocupacions actuals de la ciutadania se centren cada vegada més en qüestions com l’habitatge o el cost de la vida.
Cetrà també apunta que la sentència pot tenir efectes sobre l’estabilitat de la legislatura espanyola. Segons explica, mentre l’aplicació de l’amnistia continuï oberta, Junts i ERC tindran menys incentius per provocar una crisi política que posi en risc el govern de Pedro Sánchez. Aquesta situació podria donar marge a l’executiu espanyol per esgotar la legislatura, mentre el Partit Popular continua debatent entre mantenir una estratègia de confrontació territorial alineada amb Vox o explorar posicionaments més moderats que li permetin ampliar futurs acords parlamentaris.