El periodista Antonio Pampliega, amb gairebé dues dècades cobrint guerres i conflictes armats, ha alertat sobre l'impacte psicològic que deixa aquesta professió. El reporter, que va estar segrestat 299 dies per Al-Qaeda a Síria, explica que durant anys la salut mental era un tema del qual gairebé no es parlava entre corresponsals.
Pampliega recorda que les imatges de nens morts, bombardejos i víctimes civils el van acompanyar molt temps després de tornar a casa. Segons ell, molts periodistes freelance no disposen dels recursos necessaris per accedir a suport psicològic especialitzat. El reporter assegura que la paternitat va ser el motiu principal per deixar les zones de guerra. Veure altres infants víctimes dels conflictes el feia pensar en la seva pròpia filla i va entendre que ja no volia assumir aquell risc.
Malgrat tot, defensa la importància del periodisme de guerra: “Si ningú explica el que passa, les víctimes acaben sent invisibles”. Com a consell als joves professionals, recomana comptar amb ajuda psicològica especialitzada abans i després de cobrir qualsevol conflicte.