La verificació d’edat a les xarxes és possible, però les VPN poden permetre esquivar-la
Juan Hernández assegura que la tecnologia ja permet acreditar l’edat sense revelar dades personals, però adverteix que les VPN i les diferències legislatives entre països poden facilitar que els menors esquivin els controls
La proposta de la Unió Europea per restringir l’accés dels menors a les xarxes socials es pot aplicar tècnicament, però encara presenta dificultats legals i pràctiques. Així ho ha explicat a La Ciutat Juan Hernández, expert en ciberseguretat i professor de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona de la UPC.
La futura llei KIDS planteja prohibir l’accés a les xarxes socials als menors de 13 anys i exigir autorització parental entre els 13 i els 15. També preveu limitar funcions addictives, impedir els contactes amb desconeguts i reforçar la privacitat dels perfils infantils.
Verificar l’edat preservant la privacitat
Hernández considera que la comprovació de l’edat està força avançada: “Es pot garantir que un ciutadà europeu demostri que és major d’edat sense donar cap dada sobre ell mateix i sense que ningú pugui rastrejar què fa”.
En el cas dels adolescents que necessitin autorització, els pares podrien generar una acreditació digital. D’aquesta manera, la plataforma només sabria que l’usuari té més de 13 anys i que disposa del permís familiar, sense rebre més informació personal.
Les VPN, una possible via per esquivar els controls
El principal obstacle apareix en un entorn digital global. Un menor podria utilitzar una VPN per simular que es connecta des d’un país on no s’apliqui la normativa i crear un compte amb dades falses. “La tecnologia està desenvolupada, però és molt complex aplicar-la només als ciutadans europeus perquè no sabem com decidir qui és europeu i qui no”, ha assenyalat.
Les plataformes podrien analitzar les connexions i el contingut publicat per determinar des d’on opera un compte, però aquesta vigilància també podria entrar en conflicte amb la normativa de protecció de dades. Per això, segons Hernández, “l’encaix legal de tot això és el que resulta realment complex”.
Unes mesures necessàries, encara que no siguin infal·libles
L’expert defensa la implantació dels nous controls malgrat que no protegeixin tots els menors: “Busques un 100% i potser aconsegueixes un 30 o un 40%, però si és un 30 o un 40% dels nostres joves, ja és un pas endavant”.
Hernández també ha recordat que la regulació europea inclou les plataformes de vídeo, els videojocs en línia i els xatbots d’intel·ligència artificial. En aquest últim cas, es planteja desactivar la memòria de les converses mantingudes amb menors per reforçar-ne la seguretat i la privacitat.