Els professors de ciències fan pinya davant la possible reducció d'hores a batxillerat

Aquest dijous comencen les reunions del Departament d’Educació per debatre els polèmics canvis en el currículum de batxillerat que afecten les matèries de ciències. La consellera del ram, Esther Niubó, rebrà a la seu de la conselleria representants de diferents entitats i societats científiques. L’objectiu d’aquestes és unànime: evitar la reducció de les hores que es dediquen a cada branca de la ciència.

Recordem que el mes passat el Departament va anunciar canvis a batxillerat a requeriment del Ministeri d’Educació, per complir amb la llei estatal. Un dels que va aixecar més polseguera restava pes a la literatura, però la consellera Niubó de seguida va fer marxa enrere. No ha passat el mateix amb els canvis en les assignatures científiques. "Ens estranya molt que, en només un cap de setmana, diguessin que no aplicarien el requeriment de la literatura catalana i castellana, i en canvi en les ciències no ho diguessin", ha dit a Onda Cero Marc Martínez, professor de Física a batxillerat des de fa deu anys i membre de la Plataforma Ciències en Perill.

La normativa obliga ara a fusionar física i química i biologia i geologia en el primer curs, restant hores a cadascuna d’aquestes especialitats. Les reunions d’avui han de servir per trobar la manera d’aplicar la norma mantenint les mateixes hores, tal com s’ha compromès Niubó. Tot i que els docents no les tenen totes: "Normalment no arriba al Departament el que pensem els professors i, en part, estem una mica contents que ara sembli que se'ns vulgui escoltar, però tenim la por que només se'ns vulgui transmetre informació i no deixar-nos participar", ha afegit Martínez.

"Haurem de triar què expliquem i què no"

Ciències en Perill és un col·lectiu de professors que s’han aliat per aturar els canvis. És una de les entitats convocades al Departament aquesta tarda. També en forma part Aina Barberà, professora de Biologia a batxillerat des de fa una dècada. Per a ella, la fusió de la seva assignatura amb la de geologia –igual que passarà amb física i química- en només tres hores setmanals farà "impossible" la transmissió dels coneixements necessaris. "Haurem de triar què els expliquem i què no, o de què fem pràctiques experimentals i de què no. Haurem de donar coneixements aïllats, sense context ni profunditat, que és el que dona una qualitat i una funció als estudis de batxillerat, que serveixen com a base per seguir progressant després", ha assegurat en declaracions a aquesta emissora.

Cal tenir en compte que, abans del 2022, hi havia quatre hores setmanals de física, de química, de biologia i de geologia. Des del 2022, se’n fan tres de cada assignatura. I, si s’apliquen els canvis previstos, se’n faran tres compartides entre dues matèries. Des de Ciències en Perill alerten que Catalunya es troba a la cua d’Espanya pel que fa a l’ensenyament científic. Afirmen que, tot i que a la resta de comunitats autònomes ja s’han fusionat les matèries esmentades, en molts casos se'ls dedica més temps que no pas a casa nostra.