Política

Dos mesos per trobar president de la Generalitat

El termini per desencallar la investidura finalitza el 26 d’agost. En cas contrari, les urnes tornarien a col·locar-se el 13 d’octubre

Marcos Díaz

Barcelona |

Josep Rull, president del Parlament | ACN

Ja està en marxa el comptador de dos mesos per desencallar la investidura. El president del Parlament, Josep Rull, ha informat aquest dimecres a la cambra que no hi ha cap candidat que s’hi vulgui sotmetre ara per ara, sinó que tant Salvador Illa com Carles Puigdemont demanen més temps per configurar una majoria parlamentària.

Després d’escenificar el que s’anomena acte equivalent, els grups parlamentaris han pres la paraula en una sessió de poc més de mitjà hora. Un ple en el que s’ha constatat que un eventual acord d’investidura continua sent a la beceroles. Tant el PSC com Junts per Catalunya han aprofitat la sessió per atreure Esquerra.

“O pacte progressista o repetició electoral”

Salvador Illa -en un to conciliador- s’ha compromès a seguir negociant “de bona fe”. Fins i tot ha recollit el guant dels republicans per millorar el finançament de Catalunya “amb tanta determinació com calgui i realisme”.

El líder socialista té clara la dicotomia: “o pacte progressista o repetició electoral, no hi ha més opcions, agradi o no agradi”. Per aconseguir-ho, Salvador Illa ha assegurat que “dialogaré de bona fe i avantposant els interessos de Catalunya i el bé comú”.

Junts defensa un "Govern d'estricta obediència catalana"

Des de Junts per Catalunya defensen que la candidatura de Carles Puigdemont és viable, malgrat que aquesta opció requeriria l’abstenció del PSC.

“Creiem que la millor manera per encarar el problemes, els reptes i els anhels del país és un govern d’estricta obediència catalana”, ha reblat el cap de files parlamentari, Albert Batet. El líder juntaire s’ha adreçat als “seus companys de trinxera” -en referència a ERC- per fer un possible un pacte independentista.

ERC farà suar la cansalada a PSC i Junts

L’aritmètica parlamentària situa ERC en el centre del tauler i ja ha advertit socialistes i juntaires que no els hi posarà fàcil. El president del grup parlamentari, Josep Maria Jové, els ha avisat que “no donin per descomptat els nostres vots” pel fet de ser independentistes o d’esquerres.

El suport dels republicans té un preu: avançar cap el referèndum, impulsar la llengua catalana, situar les polítiques socials en el centre i, sobretot, el pacte fiscal.

Jové també ha retret al PSC i Junts que ara cerquin el suport d’Esquerra després d’una legislatura “en la que han jugat i s’han coordinat per desgastar el Govern”.

Els Comuns reclamen a PSC i ERC “voluntat negociadora”

La líder dels Comuns, Jéssica Albiach, aposta decididament per un acord de caire progressista amb socialistes i republicans. “Estic convençuda que tenim un grapat de coses en comú”, ha assegurat.

Albiach ha emplaçat a PSC i ERC a “negociar per arribar a un bon acord”. “Això no va de xec en blancs, ni de passar el ‘rodillo’, ni de tacticismes”, sinó que "això va de bona voluntat negociadora”, ha assegurat. La líder de la formació morada ha reblat que “tenim l’obligació de negociar”.

La CUP rebutja la “sociovergència”

La CUP, al seu torn, es desmarca de qualsevol entesa. La seva cap de files, Laia Estrada, ha etzibat que “no facilitarem el retorn de la sociovergència”, alhora que considera que PSC i Junts comparteixen els mateixos “macroprojectes, desmantellar serveis públics i acatar l’Íbex-35”.

El PP acusa el PSC d'"alimentar el procés"

Aquest dimecres també ha quedat clar que és gairebé impossible que es repeteixi la fórmula de l’Ajuntament de Barcelona. El líder del PP, Alejandro Fernández, només contemplaria donar suport Salvador Illa si “es compromet a acabar amb el procés aquí i a Madrid”. Fernández també ha acusat el PSC d’”enganyar” l’electorat, perquè l’endemà de les eleccions “segueixen alimentant el procés”.

Vox, per la seva banda, ha englobat socialistes, populars i independentistes per acusar-los de convertir el Parlament en un “circ”. I Aliança Catalana, per últim, s’ha estrenat en sessió parlamentària per demanar un “Estat català, controlar les fronteres i endurir la llei d’estrangeria”.