El descobriment d’un sistema solar ‘desordenat’ canvia totes les preguntes que fins ara tenien resposta

Un equip de 150 investigadors de 17 països ha descobert i validat un nou sistema planetari al voltant de l’estel nana LHS 1903, una estrella amb aproximadament la meitat de la mida del Sol situada a uns 120 anys llum de distancia. La troballa, publicada a la revista Science, revela un sistema amb quatre planetes que desafia les teories clàssiques de formació planetària.

Desordre inesperat

Fins ara, el patró observat en milers de sistemes solars indicava que els planetes més propers a l’estrella solen ser rocosos i densos, com Mercuri, Venus, la Terra o Mart, mentre que els més allunyats acostumen a ser gasosos i menys densos, com Júpiter o Saturn. En aquest nou sistema, però, l’ordre es trenca: el primer planeta és rocós, el segon i el tercer són gasosos, i el quart, el més extern, torna a ser rocós i amb una densitat similar a la de la Terra.

Segons ha explicat a La Ciutat Ignasi Ribas, coautor del descobriment, director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya i investigador del CSIC, la detecció s’ha fet mitjançant la tècnica del trànsit planetari: un telescopi espacial observa petites disminucions de brillantor en una estrella quan un planeta passa pel seu davant. Aquest mètode ha permès identificar els quatre planetes i confirmar que un d’ells no compleix el patró previst.

El desordre que ho canvia tot

La hipòtesi més plausible és que els planetes no es van formar tots alhora, sinó de manera seqüencial. Els primers haurien tingut més material disponible per créixer, mentre que el quart, format més tard, ja no disposava de prou matèria per convertir-se en un gegant gasós.

Aquest escenari, mai observat fins ara, obliga a revisar les teories sobre la formació dels sistemes planetaris. Actualment es coneixen més de 6.000 exoplanetes fora del nostre sistema solar, i aquesta nova descoberta amplia encara més la diversitat de configuracions possibles. El següent pas serà analitzar la composició química de les seves atmosferes per entendre millor de què estan fets i com es van formar.

Estem sols?

Més enllà de la sorpresa científica, el descobriment obre la porta a preguntes encara més grans: som els únics a l’univers? Tot i que encara no hi ha respostes definitives, Ribas recorda que aquestes investigacions són passos clau per entendre el nostre lloc al cosmos . La ciència, insisteix, avança precisament així: posant a prova les teories establertes i obrint nous camins de coneixement.