Com imaginaven el 1925 que seria la vida en l’actualitat?

Fa un segle, el periodista Maxim es feia ressò a La Vanguardia de les prediccions de diverses personalitats dels Estats Units sobre com seria la vida al futur. Al programa Nits de ràdio , d’Onda Cero Catalunya, dirigit per David Cervelló, el David Morales, amb la perspectiva del segle XXI, ha comparat aquelles visions amb la realitat actual, descobrint tant encerts com disbarats. Entre els temes tractats, trobem idees sorprenentment visionàries, però també somnis tecnològics que han quedat, com a mínim, oblidats.

Aprendre des de les pantalles: la "Cinescuela"

El cineasta D.W. Griffith afirmava que les escoles serien substituïdes per "Cinescuelas", on els nens aprendrien directament des de les pantalles de cinema. Si bé aquesta visió no s’ha complert exactament, hi ha paral·lelismes amb l’educació digital. Les pantalles són avui una eina essencial en l’aprenentatge: des de vídeos educatius a YouTube fins a cursos en línia a través de plataformes com Coursera o Khan Academy. Tot i això, l’educació formal encara combina les tecnologies amb professors humans, demostrant que l’empatia i la interacció personal continuen sent imprescindibles.

El menjar per ràdio i les plataformes de repartiment

Un altre punt fascinant és la predicció que el menjar es demanaria per ràdio i seria distribuït a través de canals centralitzats. Aquesta visió és gairebé premonitòria dels serveis de menjar a domicili com Glovo o Uber Eats. Si bé el canal de comunicació no és la ràdio, sinó aplicacions mòbils, la idea de rebre menjar preparat amb només fer una petició s’ha convertit en una realitat quotidiana.

L’energia solar: el futur vist pel passat

Un enginyer de l’època preveia que l’energia solar substituiria el carbó i el petroli. Aquest punt és encertat a mitges: si bé aquestes fonts d’energia fòssil encara s’utilitzen, la transició cap a energies renovables, com la solar i l’eòlica, és innegable. Les plaques solars s’han convertit en una tecnologia comuna, tot i que no hi ha "despatxos d’energies estancades", com es preveía a l’època.

La jornada laboral de dues hores: una utopia pendent

La predicció que en el segle XXI es treballaria només dues hores diàries és, lamentablement, més una utopia que una realitat. Encara que els avenços tecnològics han automatitzat moltes tasques, la majoria de la població segueix treballant jornades de vuit hores o més. Tot i això, moviments com la setmana laboral de quatre dies guanyen força, proposant un equilibri entre vida i feina.

La dona com a líder social i polític

Mary Garret, presidenta d’un club electoral femení, vaticinava que la dona seria igual que l’home en tots els àmbits socials, polítics i econòmics. Aquest punt és dels més encertats, ja que avui les dones ocupen càrrecs importants a tot el món, des de presidències fins a alts llocs empresarials. Tanmateix, l’equitat de gènere encara és lluny de ser total, i el feminisme continua lluitant per una igualtat efectiva.

El retorn de les dones al rol tradicional: les "tradwives"

Curiosament, l’article també preveia una possible reacció en contra d’aquesta emancipació, amb un retorn de la dona al rol domèstic tradicional. Tot i que això no és una norma general, moviments com el de les "tradwives" (esposes tradicionals) han emergit, reivindicant els valors més tradicionals del matrimoni i la vida familiar. Aquesta dualitat entre modernitat i tradició és una realitat viva del segle XXI.

Invents estrafolaris: entre el còmic i la fantasia

L’article és un tresor d’imaginació desenfrenada que ens mostra com de fascinats estaven els nostres avantpassats amb la idea de les màquines solucionant tots els aspectes de la vida quotidiana. Un clar reflex de moviments culturals i artístics de l’època, com el futurisme, el constructivisme o l’expressionisme alemany, tan ben representat per la pel·lícula Metropolis, de Fritz Lang. Si bé alguns invents previstos al text de Maxim s’apropen a la realitat, altres són tan delirants que semblen idees descartades d’un escriptor de ciència-ficció.

Un dels exemples més divertits és la màquina de rentar nens: un cilindre metàl·lic ple de raspalls, amb un tub de goma per fer entrar l’aigua i un sistema de sabó líquid que, amb un parell de girs de maneta, deixaria els infants nets com una rosa en només 42 segons. L’eficiència era la clau, però no sembla que haguessin pensat gaire en la delicadesa amb què caldria tractar les criatures.

Un altre invent peculiar és el sistema per planxar la roba sense cap esforç. Les peces es col·locarien sota el matalàs, entre unes taules especials, i la calor del cos humà durant la nit les deixaria perfectament planxades i brillants al matí. Aquesta idea, tan pràctica com surrealista, combina la mandra amb l’optimisme tècnic.

Pel que fa a la neteja de la casa, es preveia que tot el procés estaria municipalitzat. Uns operaris de l’Ajuntament, equipats amb mànegues de succió electro-radio-lítica, passarien per les cases per aspirar tot el polsim acumulat. L’eficiència del sistema es comparava, irònicament, amb la velocitat d’una criada corrent a obrir la porta al carter.

Les cuines també desapareixerien, segons aquestes prediccions. El menjar es demanaria per ràdio a grans cuines nacionals que centralitzarien la producció d’aliments. Els plats arribarien per "calaixos automàtics" i les begudes per un sistema de canonades connectades directament al menjador. Aquesta visió s’acosta a la fantasia de les cases totalment automatitzades que podem veure avui en dia en pel·lícules de ciència-ficció.

Finalment, destaca la màquina de repassar mitjons, un aparell senzill i econòmic que detectaria els forats en els mitjons i els repararia automàticament gràcies a una agulla accionada per imants radioactius. Un detall curiós que reflecteix com fins i tot les tasques més mundanes eren vistes com un camp a revolucionar amb l’ajuda de la tecnologia.

De visions a realitats

L’exercici de revisar aquestes profecies demostra que la imaginació humana pot ser tant visionària com absurda. Algunes idees, com l’ús de pantalles per aprendre o l’emancipació femenina, tenen paral·lelismes clars amb la realitat. Altres, com la jornada de dues hores o els invents excèntrics, continuen sent somnis llunyans. En tot cas, aquestes prediccions ens recorden com d’optimista i atrevida pot ser la ment humana quan s’enfronta a la immensitat del futur.