Catalunya es manté com la segona comunitat amb menys consciència religiosa
Només el 49,9% de la població es declara creient. Els matrimonis civils arriben al 91% i confirmen la secularització del país, segons l’informe ‘Laïcitat en xifres 2026’ de la Fundació Ferrer i Guàrdia.
Barcelona |
Catalunya continua sent una de les comunitats amb menys consciència religiosa de l’Estat, segons l’informe Laïcitat en xifres 2026 de la Fundació Ferrer i Guàrdia. Només el 49,9% de la població es declara religiosa, mentre que el 47,6% afirma no tenir cap adscripció. Només el País Basc presenta un percentatge inferior.
Al conjunt de l’Estat, la religiositat arriba al 58,6%, amb comunitats com Extremadura (72%) o Andalusia (66%) molt per sobre de la mitjana catalana.
L’informe destaca que la no religiositat s’ha consolidat com una realitat estructural i que cada vegada més persones es declaren atees, agnòstiques o indiferents.
Els joves, el grup menys religiós però amb més diversitat
Entre la població de 18 a 34 anys, més de la meitat no es considera creient. Tot i això, els últims anys hi ha hagut un lleuger repunt de la religiositat juvenil, especialment pel que fa a la diversitat de confessions, que supera el 4,5%.
Les dones continuen sent més religioses que els homes (63% davant 54%), però entre els joves passa el contrari: els homes creients són més practicants que les dones.
La pràctica religiosa també ha caigut de manera notable: del 59% al 33% en 25 anys.
Matrimonis i educació
El matrimoni civil s’ha consolidat com la forma majoritària d’unió. A Catalunya, el 91,2% de les unions són civils, gairebé deu punts per sobre de la mitjana estatal (83,6%).
L’evolució és contundent: el 1994, els matrimonis confessionals representaven el 77,3% del total; el 2024, només el 16,4%.
A escala territorial, el matrimoni civil supera el 75% a totes les comunitats, amb xifres especialment altes al País Basc (92,4%), Illes Balears (91,5%) i Catalunya (91,2%).
En l’àmbit educatiu, el 17,4% de l’alumnat no universitari de Catalunya —uns 244.877 estudiants— està matriculat en centres catòlics, una proporció similar a la mitjana estatal (18%).
Catalunya compta amb 379 centres catòlics, el 8,4% del total, i gairebé tots (368) són concertats.
Un país cada vegada més laic
Segons l’informe, la secularització avança de manera sostinguda i les diferències territorials reflecteixen factors culturals i socials que modulen la velocitat del canvi. Tot i que la religió continua sent majoritària a l’Estat, la distància entre creients i no creients s’ha reduït de manera notable en les darreres dècades.