El cafè, d’Etiòpia fins al Brasil

Si ens pregunten d’on ve el cafè, el més segur és que diguem d’algun punt de Sud-Amèrica. Si aquesta és la nostra resposta, seria totalment incorrecte, i és que, con explica Alex Soto, aquest producte que tants matins ens salva, te el seu origen a Etiòpia.

Fruit de la casualitat

Corria el S.XII a Etiòpia quan un pastor va notar que quan les seves cabres prenien una planta amb uns fruits vermells estaven més actives i nervioses, així que va decidir provar-ho ell mateix. D’aquesta manera, va descobrir els efectes d’aquest fruit.

Això ho va explicar als monjos d’un monestir que en tastar el fruit el van trobar massa amarg i el van llançar al foc. A l’estona van començar a notar la bona olor que fa el cafè i van decidir posar els grans, un cop torrats, en aigua bullint, cosa que els va agradar molt més.

Aquesta beguda els servia per aguantar les llargues nits de vigília.

Més tard, al S.XV, va saltar al Iemen, on es van començar a plantar les plantes de cafè i el van començar a consumir no només els monjos sinó la resta de la societat que es ajuntaven en uns llocs anomenats ‘khabé’ per parlar de temes de l’actualitat. D’aquí van sortir les ‘escoles de sabis’.

Invent del diable

Al 1615 el cafè va arribar a Europa. El problema va ser que com que venia de la Meca, l’Església no ho veia amb bons ulls i el va començar a anomenar ‘invent amarg del diable’.

El papa Climent VIII va decidit que abans de demonitzar la beguda, l’havien de provar. Va agradar-li tant que la va acceptar. Això va fer que, de la mateixa manera que havia passat a Aràbia, es van començar a crear llocs de culte al voltant del cafè on hi havia gent que ensenyava cultura a la resta. A Anglaterra s’anomenaven ‘Penny Universities’.

Voltant pel mon

Aquest producte va substituir al vi i a la cervesa a l’hora d’esmorzar en veure que d’aquesta manera els treballadors eren més productius.

Així és com alguns països on no es podia cultivar el cafè per les condicions climatològiques, van decidir fer plantacions a les colònies. És el cas d’Holanda, que va començar a plantar cafè a la Illa de Java.

Al 1714, l’alcalde d’Amsterdam li va regalar al rei francès Lluis XVI una planta de cafè que va enviar al Carib francès per poder cultivar-la, amb totes les complicacions que va suposar aquell viatge pel tinent naval Gabriel de Clieu. Finalment, aquesta planta va arribar a Martinica donant lloc a 18 milions de plantes de cafè.

La demanda de cafè va començar a pujar i Francisco de Mella Palheta, un portuguès que estava a Brasil, va anar fins a Martinica per demanar als francesos grans per plantar al Brasil. Els francesos van dir que no per poder fer negoci però Francisco, que estava ben dotat, va enamorar la dona del governador de Martinica, que al final, li va passar grans de cafè en un ram de flors quan aquest va marxar cap al Brasil.

Un invent clau

Fins a la invenció del filtre del cafè, aquesta beguda es molia i es prenia amb molts grumolls. Això va ser així fins que la Melitta Benz, una mestressa de casa cansada d’aquest grumolls va començar a investigar diferents tipus de filtre fins que se’n va adonar que la solució la tenia més a prop del que es pensava, un dia va utilitzar el paper assecant que utilitzaven els seus fills a l’escola i va descobrir que no hi havia grumolls i el seu gust era molt molt millor.

Va patentar la idea, i va crear una fàbrica. L’invent va agradar tant que de seguida van créixer fins a tenir més de 80 empleats. Avui en dia tenen 4.000 treballadors i segueixen fabricant filtres per als més puristes del cafè.